arriba los muertos

“SOLITUD”, DE VÍCTOR CATALÀ, per Lluís Busquets i Grabulosa
Blocs de narrativitat ordenats temporalment (esborrany d'un guió de video)
Les pàgines sempre fan referència a l'edició de la MOLC. La cursiva explicita alguns simbolismes de la novel·la; la negreta el tòpic modernista de l'enfrontament Jo-Cosmos

1) Camila, una noia òrfena, que viu una infantesa plàcida a Sant Pere Pescador ambuns oncles, es casa immadura i gairebé forçada amb en Maties.
"Semblava un bon noi i la tia se n'anava del món... M'hauria quedat sola... li vaig dir que sí. Ai Senyor, si les persones se tractessin abans de donar certs passos..." (pàg. 140)

2) La noia, escèptica i submisa, segueix a contracor en Maties, que la porta a una esglesiola muntanyenca a fer d'ermitans (ofici que ella no trobaapropiat per a un matrimoni jove), desarrelant-la dels seu hàbitat i del seu tarannà. (La plana emblematitza la vida plàcida i feliç; el camí vers l'ermita, un veritable viacrucis per a la noia, el seu "viatge iniciàtic": tota l'ascensió és una premonició del camí psicològic que l'espera i que es desenvoluparà al llarg de la novel·la) Rodejada de muntanyes, en el trajecte per anar-hi un dia deprimavera, envoltada d'un paisatge feminimòrfic preveu que es trobarà envoltada d'una gran solitud (pàg.28).

3) Sortosament, en arribar a l'ermita després d'una jornada de camí, els hi esperen en Gaietà, el pastor de la masia propera (el mas de Sant Ponç), que fa servir l'ermita de pleta dels seus ramats, des de la primavera fins abans de l'hivernada, acompanyat pel benjamí de la família, en Baldiret,que li fa de rabadà. Ells els han preparat el sopar i Gaietà cura a la Mila un trau damunt la cella que s'ha fet quan, tot pujant, ha caigut. S'estableix un corrent de simpatia mutua, tot i que l'escepticisme de la noia topa amb el respecte reverend que Gaietà té pel patró de l'encontrada, Sant Ponç [que apareix tes vegades al cap.II, a pàgs. 33 (estampa), 33( goigs) i 34 (altar)], el qual no caugens bé a la noia, perquè estrafet en una imatge, té semblances amb en Maties. Ja la primera nit somnia [premonició el final] que fuig de l'ermita i Sant Ponç la persegueix, amb un ventre de dona grossa [gràvida] mentre l'insulta i li viola la ferida, i ella es refugia prop del pastor [el qual, amb el seu fanal, juga el rol de "guia iniciàtic"].

4) L'endemà de l'arribada, la decepció de laMila davant la nova realitat a la qual s'ha d'afrontar contrasta amb la visió que en té Gaietà, el qual, mentre el marit dorm, juntament amb el nen i el gos, el "Mussol", mostra a la Mila la geografia fantàstica dels encontorns, en especial el Salt del Bram, cascada d'aigua dins una bauma, com una ermita natural (p.46), una aigua que, per al pastor, no sols cura tota mena de malalties de pell sinóque fa miracles gràcies a Sant Ponç. La noia, instigada per en Baldiret que li desvetlla els seus sentits maternals, no es pot estar de fer un fervorós prec demanant un fill (pàg. 47).[Es dóna aquí, doncs, l'oposició entre el santuari artificial i litúrgic (l'ermita de Sant Ponç), davant el qual ella sent una mena de repulsió, i el santuari natural, pagà, on ella prega.] De tornada a l'ermita, elpastor, amb qui ha intimat en confessar-li ell la seva tràgica biografia (p.44), toca les campanes en homenatge a la nova ermitana (i demostra que és un home sensible i protector); però, davant l'aparició de l'Ànima, un bosquetà sense escrúpols i caçador furtiu, posa la noia a l'aguait: "És la cosa més roïna de la muntanya" (p. 50)

5) La noia es posa a endreçar i netejar la nova estada il'ermita amb una excitació voluptuosa (p. 52) [el Jo personal s'enfronta a l'entorn amb una acció transformadora], però el prestigi del sant li rebla la seva enemistat: "Un escepticisme inconscient l'omplia de dubtes i li feia sentir d'una manera confusa que sempre hi hauria quelcom d'incompatible, com una secreta enemistat, entre ella i el gloriós patró de l'encontrada" (p.57) Tanmateix, mostra la...