Arribada a port

Francesc J. Espanya Vives

ARRIBADA A PORT

Apunts per a una meditació al voltant de la Setmana Santa

Pregó de Setmana Santa pronunciat al temple parroquial

de la Puríssima de Benimuslem el dia

11 d’abril de 2003

ESGLÉSIA de la Puríssima · Benimuslem · mmiii

Enguany, a la nostra parròquia, aprofitant la fi de la Quaresma i la proximitat de la Setmana Santa, hemrealitzat una preparació especial per aquests dies sagrats.

Dedicàrem dimecres i dijous de la Quinta setmana de Quaresma a fer unes reflexions que, a manera de les anomenades “Conferències Quaresmals” ens hem preparat per reviure els moments crucials de la nostra fe.

El dimecres la reflexió va tractar sobre el capítol V del llibre del profeta Isaïes, el “Poema de la vinya”, un textpreciós que hui té plena actualitat, ja que els motius que el profeta assenyala com a causes que la vinya done raïms agres hi són encara presents en el nostre món.

El dijous la reflexió girà al voltant de les “Set paraules del Nostre Senyor en la creu”, eixa col·lecció de sentències que es troben repartides en els quatre evangelis i que, agrupades, constitueixen els testament espiritual deJesucrist.

Aquestes dues meditacions, realitzades per la nit, a les deu i mitja foren dirigides per qui escriu aquesta presentació.

El darrer dia, divendres férem un acte més solemne. Començàrem amb un Via Crucis solemne y, a continuació, per primera vegada en la nostra parròquia es féu un Pregó de Setmana Santa a càrrec del professor Francesc Espanya Vives, el qual realitza unamagnífica meditació sobre els continguts teològics i litúrgics de les celebracions que l’Església fa durant la Setmana Major dels cristians. És tan interessant la meditació que proposa el professor Espanya en la seua intervenció que hem decidit editar-la perquè arribe a tots el feligresos que ho desitgen.

Finalment, he d’agrair l’assistència, bastant nombrosa a aquestos actes que hemrealitzat com a preparació de la Setmana Santa.

Antoni J. Sanchis Martínez

Benimuslem, Quaresma de 2003

A manera de pròleg

Quasi cinc-cents anys abans ho havia expressat gràficament el profeta Zacaries:

“Mataré al pastor i les ovelles es dispersaran”[1]

I aquella nit, a Getsemaní, Jesús ho va experimentar en lesseues carns: tots els seus l’abandonaren, el deixaren sol davant l’odi enfurismat dels que s’havien sentit atacats per la seua predicació. Tan sols unes poques dones i, segons el quart evangeli, el deixeble que ell estimava, el seguiren de lluny quan moria a la creu. Després, ajudats per Josep d’Arimatea i Nicodem el soterraren.

Però Déu el ressuscità i s’aparegué als seus. Des d’aquellmoment, ells començaren a mirar-ho tot amb uns altres ulls, a comprendre, a lligar caps. Per això, a Pere que a més d’abandonar-lo, havia arribat a negar-lo, la resurrecció del Mestre el transformà tant que, uns dies després sense por, gosava dir al mig del carrer:

“Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entrevosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals [...]vosaltres el vau matar fent-lo clavar en la creu per uns impius. Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota els seus poders”[2]

Entre Pasqua i Pentecostès s’havien transformat i la por inicial havia deixat pas a una clarificació d’idees que els empentava amanifestar als quatre vents la seua fe en aquell home que havia transitat amb ells durant dos o tres anys els camins de Galilea y Judea anunciant el Regne de Déu i cridant a la conversió. Tot i que sabien que els sacerdots i els romans l’havien mort per la seua predicació que subvertia l’ordre social i religiós, eren conscients, havien arribat a comprendre, que en aquells dies havien ocorregut...