Arroz

CONCLUSIÓ



La conclusió de la part pràctica del treball és gradual, des d’un punt genèric fins un de particular.

Les matemàtiques, un art nomenat com a perfeccionista, són la base del queavui en dia diem societat. La realitat ens presenta diverses situacions en les que moltes semblen no tenir explicació; però les matemàtiques la coneixen.

Els mètodes numèrics s’apliquen a problemesi activitats del món. Es parteix d’una base teòrica, la qual pot ésser més o menys extensa, però sempre amb una finalitat: originar la connexió entre el món matemàtic i el món on vivim. Els mètodesdels trapezis i de Simpson – els estudiats en el treball – són aleshores una eina essencial per al càlcul de diferents factors: àrees, volums, treballs, longituds, probabilitat... I moltes d’altresaplicacions més que se’ns escapen.

A la medicina tot sembla més seriós. Quan els factors ens afecten indirectament a nosaltres, potser no prenem del tot l’atenció que, amb proporció a la importància,li hauríem de prendre; però quan ens afecten directament, ja canvia la cosa. Tot ens sembla més compacte. La salut, el cor i, concretament, el ventricle esquerre d’una persona ho és.

Hem pogutdemostrar que, si partim d’una imatge de la secció transversal del ventricle esquerre del cor, podem aproximar les mesures preses empíricament amb els límits de la cavitat del ventricle a l’àrea de lasecció transversal de la imatge i que, gràcies a la forma d’aquesta part del cor – la d’el·lipsoide de revolució –, fins i tot podem calcular el seu volum.

Els resultats obtinguts, tot i que hi hagraus d’error superiors a u, estan bastant aproximats. Les mesures que hem pres són d’una fotografia recollida d’una altra font. Aquesta imatge l’hem hagut de mesurar personalment, i aixòcomporta errors. A més a més, només hem pres set punts, és a dir, ‘m = 6’.
Per tant, si aconseguíssim un nombre de punts elevat – com poden ser 100 o 1.000 – ens aproximaríem encara molt més.
Amb els...