Art Artesania

Tot a la vida canvia, canvia de forma i de sentit i res guarda la mateixa forma de manera permanent. Tot el que coneixem té un caràcter efímer. És aquesta característica, en la meua opinió, un delsfactors que ens permet apreciar la bellessa de les coses.

També l'art és efimer i, més enllà d'açò, també el sentit de l'art, també la seua definició. Vull dir, que no podem definir l'art de lamateixa manera eternament. Ni tampoc l'artesania.
El concepte, doncs, del que és art o el que no ho és, és canviant.

El que en algún moment es considerat art, pot ser que no ho siga en el futur, opot ser que no ho hagi sigut anteriorment.
Si preguntàrem què és l'art a una persona del segle XVIII obtindriem una definició distinta a la que ens donaria algú de l'època clàssica i també a la quepuga oferir algú a l'actualitat. El temps passa i la vida canvia de forma, la manera de viure i de percebre, els vius canviem els nostres raonaments generacionalment. És, per açò, que exposaré el meuargument desde la defensa de que resulta, aquest, condició de qui sóc i quan sóc.

Filla del segle XXI, pense que l'art i l'artesania es troben, ara, en una situació més llunyana que no pas al'antiguitat; tot i que, això no es pot negar, guarden respectives característiques comuns.

Jo estudie per tal d'adquirir el màxim de coneixements que em permeten ser una bona artista, n'aprenc lest'ecniques i les diferents disciplines. Però el que jo estudie ara no ho han estudiat els artistes de l'antiguitat. Aleshores no era possible una video-instal·lació, ni una performance com a gènereartístic. Aleshores el treball era manual, lent, costós. És fraguava a un taller. Ara l'art pot ser així, clar, però també pot ser digital, instantàni, conceptual... Canvia, doncs, la figura de l'artista,canvia, doncs, el significat de l'art.

I el mateix passa amb l'artesania. Lluny queda aquell artesà que vivia en una zona urbana d'artesans que treballaven la mateixa tècnica, lluny queden els...