ART CLÀSIC. GRÈCIA
CONTEXT HISTÒRIC:
Naixement cultura i art grecs: Segles IX i VIII a.C. qual el món hel·lenístic va superar la crisi provocada per la civilització cretoromànica, després de la invasió del Peloponès pels doris.
Al segle VII a.C: contacte amb les cultures egípcia i mesopotàmica provoca que l’arquitectura i l’escultura assentin les bases de l’art hel·lènic.
Després de lesGuerres Mèdiques (499-479a.C) s’inicia un període de completa autonomia cultural i artística: epicentre a Atenes de Pèricles.
431-404 a.C. inici Guerres del Peloponès.
Els macedonis (Filip II i Alexandre el Gran) van unificar les polis gregues van conquerir l’Imperi Persa.
La mort d’Alexandre el Gran(323 a.C.) va fragmentar l’imperi macedoni i va traslladar la cultura grega a l’Orient. Prosperenles ciutats de Pèrgam i Alexandria.
La cultura grega va servir de referència als regnes orientals.
La influència grega va durar fins l’últim terç del segle I a.C., quan Roma va aconseguir el domini de tot el Mediterrani i va absorbir la cultura grega.
Format a la península del Peloponès (Àsia Menor i les illes del mar Egeu) i territoris colonitzats (part península itàlica i Sicília, partCatalunya i França).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART GREC:
Conceptes com l’home, natura, raó, harmonia i bellesapilars fonamentals sobre els quals es fonamenta la gènesi creativa de l’art grec.
L’ART HEL·LENIC: va deixar de banda el monumentalisme dels estils orientals precedents i es va orientar cap a una recerca de la bellesa basant-se en l’harmonia i la proporcionalitat en relació al’ésser humà.
Recerca de la bellesa i harmonia:
Edificis guanyen esveltesa i elegància
Terreny escultòric: la figura humana era l’objecte principal de les representacions.
Pintura: no se’n tenen gaires referències. Decoració de figures negres i vermelles en àmfores i altres vasos de ceràmica
URBANISME: LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA:
El topògraf HIPÒDAM DE MILET va projectar la reconstrucció deMilet: Disseny de la ciutat presenta un traçat ortogonal amb carrers rectilinis que s’encreuen en angle recte. Aquest model serveix posteriorment per a altres ciutats.
ARQUITECTURA: L’ORDRE I LA RAÓ:
Característiques:
Va adaptar a uns nous principis basats en l’ordre i la raó.
Preocupació per adaptar els edificis a escala humana.
Recerca constant de la bellesa basada en la perfecció il’equilibri de les formes i tots els elements que la conformen.
Sistema constructiu:
Sistema arquitravat amb predomini de les línies horitzontals i verticals
4 elements:
Plataforma: formada per una sèrie de graons
Columna: s’hi diferencien: base, absent en el dòric, fust i capitell.
Entaulament: arquitrau, fris i cornisa
Coberta: és de dos aiguavessos, tancada als costats curts per un frontóirregular
Les proporcions i les línies s’uneixen per aconseguir simetria i harmonia visual. Per això, el grecs van utilitzar càlculs matemàtics complexos.
ESTILS AQRQUITECTÒNICS:
a) Dòric (s. VII a.C.)
b) Jònic (s.VI a.C.)
c) Corinti (s.IV a.C.)
En aquestes tres etapes hi ha una evolució especialment significativa, especialment en l’estructura de la columna, especialment en la progressivacomplexitat formal del capitell i de l’entaulament.
TIPOLOGIA D’EDIFICIS:
ARQUITECTURA RELIGIOSA: TEMPLES
Planta: 1. Naos: On es troba l’estàtua del Déu.
2.Pronaos: Entrada al temple.
3. Opistòdom: Cambra on es guardava les riqueses del temple.
4. Peristil: Columnes que envolten el temple
Thólos: Temple de planta circular.
Segons el nombre de columnes construïdes a lesfaçanes(costats més curts):
Dístil(2), tetràstil(4), hexàstil(6), octàstil(8), o decàstil(10).
Perípters: Els que tenen el perímetre envoltat de columnes:
Monópter(Una sola filera de columnes)
Dípter(Dues files de columnes)
Pseudodípter (Si les columnes estan adossades al mur)
Amfipròstil: Només tenen columnes a les façanes del temple.
Pròstil (Només en un dels pòrtics)
Àpter in antis...
Regístrate para leer el documento completo.