Art de Schneider

1
Jo pense que sí, que sí que podría considerar-se com l’únic problema o com el més important si considerem a l’esser humà purament egocentric, ja que es posaría cadaindividu per devant del conjunt amb i de problemas com el de la justicia. Però crec que no és sol el problema del suicidi i el valor de la vida i per això és tant important comvenen a ser problemas el sentit de la vida i el que hi passara despres de la vida, i és aquest conjunt el que li dóna la importancia al problema del suicidi, la vida i la mort.
2Per a contestar a aquesta pregunta utilitzaré dos exemples d’actualitat.
El primer es una frase de Sampedro en la seva entrevista en el programa Salvados, en la que deiaque a ell no li importaría morir ja, que ja ha viscut prou, que cada dia que s’alsa s’ha de posar les dents, orelles i ulls i que esta fart de tot, però que no sols té el dreta viure sino que també té el deber, i sap que la seva dona i fills el necessiten.
Del segón exemple he de dir que no tinc massa información. Aquest és el cas dels multiplessuicidis que, des de fa ja dos anys, ocurreixen en Grècia i recorden als de la Grans Depresió d’Estats Units. Es tracta de gent major, amb penssions absurdes que es veuobligada a viure amb el fills i arruinar-los hasta ells. Aquestes persones no tenen ni menjar i li lleven el poc que tenen les persones a les que vol, així que tant per ells com perla familia i inclus per la patria, es suiciden devant del congres o en llocs simbòlics amb notes de protesta.
Si béaquestos casos no abunden són més que suficient per dirque l’expressió “per mi seria millor no viure” té un sentit racional, ja que el no ser pot ser millor que el ser de miseria i sofriment personal i d’aquells als qui s’estima.