Art islàmic i romànic

UNITAT 6 – ART ISLÀMIC
ART HISPANOMUSULMÀ
Context històric:
Els àrabs van poder conquerir en poc temps un gran imperi (sud del Mediterrani, península Ibèrica fins a l’Índia)
S’adaptaven als territoris conquerits tolerant la llengua i els coneixements.
711: musulmans a Espanya
1492: (els Reis Catòlics van ocupar l’últim estat islàmic de la Península). Els musulmans van perdre contínuamentels territoris conquerits pel procés reconquistador dels cristians.
8 segles de presència musulmana: conseqüències culturals i artístiques
Al-Andalus: nom que fem servir per referir-nos a Espanya islàmica
Religió islàmica:
“Islam”: submissió a Déu
Llibre sagrat: Alcorà
Descobriment diví de Mahoma a través de l’arc
Dogmes i preceptes
Narracions de AT i NT.
Musulmà només ha de viure perobeir i adorar a Déu
“Cinc pilars de l’islam”(s’ha de complir):
Professió de fe
Oració 5 vegades al dia (a l’alba, migdia, vespre, posta de sol i nit)
Pràctica de l’almoina
Dejuni durant el mes de Ramadà des de la sortida fins a la posta de sol
Pelegrinatge a la Meca almenys un cop a la vida
Etapes de l’art hispanomusulmà:
Art cordovès (S.VIII-X)
Art dels regnes de taifes (S.XI)
Art de lesdinasties africanes (S.XII i XIII)
Art nassarita de Granada (S.XIV i XV)
Característiques generals de l’art hispanomusulmà:
Espiritualitat cristiana
Rebuig a les imatges del judaisme
Tema: religiós
Tècniques constructives bizantines (sobretot ús de cúpules i mosaics)
Activitat principal: arquitectura religiosa (ex: mesquita)
Sentit decoratiu oriental
Influència romana i visigòticaProhibició de la representació figurativa (excepte: arts menors i miniatura)
ARQUITECTURA
Característiques generals
Materials pobres: fusta, maçoneria, maó i guix. (Excepte etapa de l’art Cordovès: carreu (pedra tallada)).
Importància a la decoració interior (influència romana i bizantina)
Tipus de decoració:
Ataurics (vegetals)
Llaceries (geomètrics)
Inscripcions (epigrafies: textos del’Alcorà)
Edifici més significatiu de l’art islàmic: Mesquita
Espai destinat a l’oració
Elements:
Haram: “sagrat” i “prohibit”
Quibla/alquibla: mur orientat a la Meca
Mihrab: nínxol on s’asseu l’imam (dirigeix l’oració)
Maxura: recinte del califa o d’un altre amb més autoritat
Mínbar: prèdica del sermó del divendres
Sahn: pati amb font
Alminar/minaret: torre des de la qual el muetzí crida al’oració
Tipus:
Mesquita major o del divendres: sermó
Mesquita menor o de barri: qualsevol altra oració
Art Cordovès (S.VIII-X)
Etapes polítiques:
Valiat (711-756)
Emirat Independent (756-929)
Califat (929-1031)
Ús abundant de carreu com a material de construcció
Aprofitament de les columnes visigòtiques i romanes
Capitells corinti i compost però més estilitzats
Ús d’arc de ferradura méstancat que el visigòtic i enquadrat amb un arrabà
Cobriment d’espais petits mitjançant voltes de diversos tipus:
Gallonada
Arcs d’entrecreuats: no passen pel centre
La Mesquita de Còrdova:
Mesquita majoro dels divendres
Al principi estava compartida amb els cristians i els musulmans, però més tard els musulmans van comprar la part dels cristians.
Inicialment tenia 11 naus, després es va ampliara 19 naus més.
Nau central més ample i les dels extrems més estretes
L’alquiba assenyala cap al sud: direcció que prenien els pelegrins andalusins quan es dirigien a la Meca.
Murs exteriors: aspecte massís, contraforts gruixuts, arcs cecs i arcs de ferradura amb un arrabà
Interior:
Columnes i capitells reaprofitats d’edificis visigots i romans
Sobre les columnes s’eleven pilars
Arcinferiors són de ferradura amb un peralt de tipus visigot i es lliguen als pilars
Arcs superiors són de mig punt i baixen als pilars
Les dovelles dels arcs presenten la típica alternança cromàtica i de material (pedra blanca i maó vermell)
Amb l’ampliació: l’arc de ferradura es va tancar i va augmentar el seu peralt introduint arcs apuntats i lobulats entrellaçats.
Espai destacat: mihrab...