Art romànic i gòtic

9.- Art romànic
Se’l nomenà així perquè aparegué al mateix temps que les llengües romàniques, i per la seva semblança amb alguns elements constructius romans. La pintura i escultura romàniques, però, estan molt lluny del classicisme antic.
És un art sobretot religiós, pel gran pes de l’Església i la religió en l’època.
El lloc fonamental l’ocupa l’arquitectura, i les demés arts s’hisubordinen.
L’artista és considerat un artesà que fa allò que li demanen.
9.1.- Referents històrics.
Al final del s. X, desprès de les invasions bàrbares Europa assoleix una etapa d'estabilitat gràcies a: la tranquil·litat política, la implantació del feudalisme i la supremacia de l'Església com a institució i com a focus social.
Aquest poder intel·lectual de l'ordre religiós va estimular la veneracióde les relíquies, fet que va afavorir el pelegrinatge a llocs sants com ara Jerusalem, Roma i Sant Jaume de Galícia. Això va permetre obrir vies de comunicació.
Al s. IV, es va fundar l'ordre benedictí, basat en la idea d'una vida consagrada a Déu. El monjos havien de guardar obediència, castedat i pobresa. L'aristocràcia per s'assegurava la salvació eterna mitjançant donacions econòmiques,agràries o artístiques.
S. XI, reforma monacal cluniacenca, iniciada a Cluny (Borgonya).
S. XII , l'ordre del Cister, impulsat per Bernat de Claravall.
Al segle XI , amb el creixement demogràfic, van augmentar els rendiments agraris i els progressos tècnics. La societat europea evolucionava econòmica, política i culturalment. Es va formar una nova classe social, la burgesia.
9.2.- Localització ievolució artística.
Va ser un art europeu (des del nord d’Europa fins al sud d’Itàlia i nord de la Península Ibèrica).
Presenta gran varietat i peculiaritat nacionals. Hi trobem 3 etapes:
Primer romànic (finals segle X i segle XI).
Romànic ple (final segle XI fins mitjan segle XII).
Romànic tardà (mitjan segle XII fins principis segle XIII).




9.3.- Característiques generals
A principisdel s. XIX, es va fixar el terme romànic al gran nombre d'estils dels segles XI i XII.
Les voltes de canó i d'arestes, es poden veure com una derivació de l'arquitectura romana. En arquitectura es pot dir que en l'arquitectura romana hi ha una herència clàssica, però, en canvi, en l'escultura i la pintura no. Es dona prioritat al valor i la qualitat dels materials com l'or, l'argent... i a lafunció al·legòrica i simbòlica de la imatge.
En l'art romànic es vol proclamar el triomf de l'Església cristiana i l'arquitectura, l'escultura i la pintura es posen al servei de la glòria de Déu.
L'artista artesà havia de seguir les normes per fer el seu treball, ja que era un encàrrec.
9.4.- L'arquitectura al servei de Déu
Catedrals, esglésies i monestir son les edificacions més representativesdel període.
Catedrals i esglésies
A partir de l'any 1000, el pelegrinatge va potenciar la construcció d'esglésies, s'orientaven d'est a oest, perquè el primer raig de llum estrés per l'absis i l'últim en la portalada principal.
Es va recuperar el transsepte (una o més naus que creuen perpendicularment el cos longitudinal), s'aconsegueix una forma simbòlica de creu. L'estructura cruciformepodia tenir els braços iguals (planta de creu grega), o desiguals (planta de creu llatina - pelegrinatge i catedrals).
Ente la nau central i la del transsepte hi ha el creuer cobert per un cimbori.
Dels tres elements que encapçalen en temple romà, el transsepte, el presbiteri, i l'absis, va ser l'absis el més innovador. Es va idear el deambulatori, que prolonga les naus laterals, en el qual s'obrenpetites capelles radials o absidioles. Aquest facilitava el trànsit dels pelegrins dins l'esglèsia.
A l'interior, la nau central està coberta per una volta de canó reforçada per arcs faixons que descarreguen el pes en pilars, mentre que les naus laterals, d'alçària i amplària menors, estan coronades amb volta d'arestes. Als murs s'hi distingeixen dos nivells: les arcuacions i la tribuna.
El...