Art I Història

11/11/11 Pop polític, 1990. Dins l’obra d’Andy Warhol, destaca la producció d’imatges d’actors, cantants, polítics. Figures icòniques, marques comercials (sopa Cambell, Coca-Cola, Pepsi…) A les sevesobres, donava el mateix tracte a les persones que als objectes. Treballa el pop art a través de les serigrafies, intentant que no estigui present la petjada de l’artista. Aquest moviment recolzavaals nous artistes, i intentava crear un marc en el que es pugui crear lliurement. Període Maoista: el realisme socialista. Durant aquest període, l’art és un instrument, mitjà, canal, que ha de serviral poble. Els punts de partida són el règim stalinista i la renaixença. Es conceben les produccions artístiques des d’una perspectiva optimista, els personatges es representen com herois per tal deglorificar la revolució (Five Heroes of Mount Langya, Zhan Jianjun, 1959) Aquesta època es caracteritza per la falta de llibertat dels artistes. Ells havien de complir encàrrecs, on emmascaraven larealitat, “venent” una societat perfecta, manipulant la realitat. Destaca la gran producció d’imatges positives dels dos grans pilars de la economia xinesa: la indústria i l’agricultura. Mao Tse-tungpromou la rendibilitat de la dona al món laboral, creant un nou estereotip de dona que lluita a la revolució. L’artista Cartier-Bresson reflexa l’altra cara de la moneda, imatges de la fam, la fatiga… totalló que succeeix amb la revolució comunista i Xina no vol mostrar. Al 1976, després de la mort de Mao Tse-tung, els artistes comencen a gaudir d’una certa llibertat d’expressió. Es tornen a fixar iinspirar en les diferents tendències occidentals. Hi ha una nova política de portes obertes. Destaca una forta influència del pop art, i els artistes reben nous estímuls, com les exposicions d’artistesoccidentals. Tots els artistes van començar a produir de forma clandestina obres de protesta (contra la política, el consumisme…) Paradòjicament, aquestes produccions es van convertir en el...