ARTE- Dalí, comentario de "La poesía de América"

Fitxa tècnica bàsica

Autor: Salvador Dalí i Domènech
Títol: La poesia d’Amèrica o Els atletes còsmics
Datació: 1943
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 116,8 x 78,7 cm
Inscripcions: tan sols està firmat amb el dibuix de la barca amb Gala i Dalí, que actualment és el logotip de la Fundació Gala- Salvador Dalí.
Localització, lloc de conservació: Figueres (Girona), Teatre-Museu Dalí.
Estatconservació: Es conserva dins una vitrina amb control climàtic passiu des del 2002.

Comentari de l’obra
El pla bàsic1 de l’obra és vertical, enlloc de rectangular, i tendeix a l’equilibri i a una aparent simplicitat. Al centre de l’obra trobem els caps dels dos personatges de majors dimensions representats, en un primer pla. També hi ha d’altres centres secundaris, la torre del rellotge al fons iel jove despullat al costat esquerre. Les línies de la composició tendeixen a la verticalitat, malgrat que les dels personatges representats en primer pla dibuixin dues diagonals, que donen moviment i tracen una mena de triangle, reforçant l’equilibri del conjunt. A la part superior del quadre, la més lleugera, en contraposició a la inferior, més pesada, hi trobem una línia semicircular, quedelimita o tanca l’escena, com si fos un teatre, tot i això es té la sensació que el cel i les muntanyes representades al fons segueixen fins a l’infinit, rera aquest arc. Hi ha una perspectiva clara, diferents plans, essent el darrer la representació de quelcom llunyà.
El costat esquerra i el costat dret de la composició estan també en equilibri, probablement la representació del jove despullat i elcos de l’home que sobresurt de l’espatlla del personatge esquerra es veuen compensats amb la taca negra, líquida, densa, representada als peus del personatge de la dreta.
Les línies que contornegen les figures són fines i les pinzellades també es veuen fines i suaus, la qual cosa transmet calma. Els colors són majoritàriament freds i ocres, però lluminosos, sobretot en la part inferior. Hi hauna mena de clarobscur malgrat la il·luminació forta dels cossos damunt de la planície de sorra daurada de fons. Aquesta llum recorda a una il·luminació teatral, talment com si exposessin l’escena a forts focus de llum.
La textura, els colors i la llum atorguen l’obra d’una gran força expressiva, l’escena produeix impacte i transmet la sensació que allò que succeeix és greu, seriós, fins i totamb cert aire trist. L’ambient, ambtot, és de calma, serenor.
Si intentem analitzar l’obra mitjançant el mètode Panofsky, al nivell preiconogràfic identifiquem dues figures de dos homes joves, esbelts i musculosos, en primer pla, amb robes fines cenyides al cos i cascs al cap. Els colors dels seus vestits són, blanc el de l’esquerra, i blau i vermell el de la dreta. L’home de blanc està donantl’esquena al públic i amb el braç dret es cobreix el rostre, que mira a terra; del centre de l’esquena en sorgeix una figura humana extremadament prima que alça el braç esquerra i sosté un ou amb el dit índex. També en surt un calaix del maluc dret d’aquest home de pell i robes blanques. L’home de la dreta, descalç com el de l’esquerre, és un home mutilat, sense braços, amb alguns forats al pit, i delmugró dret en penja una ampolla de vidre de Coca-cola, que al seu torn es desfà en un líquid negre, dens. El rostre d’aquest home tampoc és visible, perquè on hauria de tenir la cara només hi ha foscor i una espelma. A l’esquerra d’aquests cossos, hi ha la figura d’un jove adolescent nuu que no els mira, només seu tranquilament en un costat del quadre i sosté un pal llarg que ascendeix fins al’extrem superior del quadre. Al fons en un tercer pla, hi ha una torre amb una porta o passadís a la part central, que dóna un punt de fuga, i emmarca una part d’aquest paisatge llunyà que té darrera. En aquesta torre hi trobem un rellotge rodó que marca poc més de tres quarts de set i d’ell en penja un tros d’algun teixit o material tou. Darrera la torre unes muntanyes o turons de formes...