Arte Occidenta Vs Arte Oriental

Andrea Sànchez Correas
Facultat de Belles Arts
Universitat de Barcelona
Antropologia i sociologia de l'art
Treball final
Preguntes:
Per què creus que el terme “no occidental” apareix en el text constantment entre cometes? Discuteix les problemàtiques teòriques associades a les nocions “d’art occidental “art no occidental” o “artista occidental “artista no occidental” en el context de laglobalització i del món de l’art contemporani.
La noció d'occidental, és molt ambigua i de caràcter confús. És per això que el meu primer pas abans de continuar amb aquest treball és veure i contrastar diferents definicions d'aquest mateix terme.

El primer lloc consultat és la popular pàgina d'internet coneguda com a Word Reference que són un conjunt de diccionaris a diferents llengües:“Occidental: 1. adj. Del Occidente o relativo a este punto cardinal. 2.adj. y com. De Occidente o relativo al grupo de países que lo componen:
civilización occidental.”[1]

La següent pàgina consultada és Viquipèdia, la coneguda enciclopèdia lliure:
“Occidente: (del latín occĭdens que significa “lugar de la caída del Sol”) 1. Significa oeste, y en general se refiere a un conjunto de culturas. Existendistintas acepciones sobre el significado del Mundo Occidental: En su acepción más restrictiva, abarca a la Europa Occidental* surgida durante la Edad Media. En su acepción más amplia, incluye a toda la cultura grecorromana e incluso a las primeras culturas de Mesopotamia. El concepto de Occidente suele contraponer al concepto de las culturas de Oriente.”[2]

En un diccionari qualsevol entrobem:
“Occident: m 1. Punt de l'horitzó per ones pon el Sol. 2. Part de la Terra que mira cap a ponent.
Occidental: 1. adj Referent a occident. 2. Situat a l'oest. “les comarques d'occident” 3. Referent a la civilització Europea.”[3]

I per últim he buscat en el Diccionari General de la Llengua Catalana escrit per Pompeu Fabra que sol ser més complert:
“Occident: m. El punt de l'horitxóper on és pont el sol, ponent; la part de la terra que mira cap a ponent (oposat a orient)
Occidental: adj Pertanyent a l'occident, situat a l'occident. Ex: el català occidental. Habitant d'una regió occidental”[4]

Ens trobem que la majoria de les definicions tenen dos accepcions clares. Per un costat tenim el punt cardinal ja que en el seu origen la paraula occident/occidental no tenia laconnotació que avui en dia té. És una paraula llatina usada per expressar el punt per on marxava el sol al vesprejar. Per l'altre costat ens trobem el significat referent a un sèrie de cultures o regions, i estranyament mencionen en moltes ocasions a Europa com a centre del “món occidental”; l'únic d'ells que no ho menciona és el Diccionari Genera de Pompeu Fabra ja que de tots és el més antic imenys actualitzat, amb la primera edició de l'any 1932 i la consultada de l'any 1987.
Aquestes són dues qüestions en les quals vull aprofundir a partir d'ara: Per què Europa com a centre del món occidental? En quin moment és comença a popularitzar l'expressió “món occidental”?

Ens remuntarem a l'origen d'aquesta expressió. Com ja hem vist es tracta d'una expressió que prové del llatí per tantde l'antiga Roma. Això ens porta a pensar en el primer moment en que sentim aquesta expressió d'occidental en un esdeveniment històric important: la caiguda de l'imperi romà. En aquell instant es divideix i es passen a anomenar Imperi Romà d'Orient i Imperi Romà d'Occident. Aquesta concepció d'occident no és més que la primera accepció que hem trobat als diccionaris referint-se als punt cardinals.És a dir, que per aquesta època encara no està definit el concepte d'occident tal i com l'utilitzem avui dia i tal i com s'hi refereix el text. Quan és, llavors, que comencem a usar-lo?

Trobem un fil que ens conduirà a la resposta al text d'“Introducció a l'antropologia” de Bestard i Contreras:
“[...]teniendo en cuenta cierto componente histórico en la aparición de la antropología,...