Arte Preromanico
Páginas: 17 (4213 palabras)
Publicado: 9 de enero de 2013
TEMA 7: L'ART PRERROMÀNIC
1. EL NAIXEMENT D'EUROPA: FORMULACIONS ESTÈTIQUES PER A LES PRIMERES FORMACIONS POLÍTIQUES DE L'OCCIDENT CRISTIÀ.
A la segona meitat del s VIII es consolida l'Imperi Carolingi. Carlemany es presenta com a legítim hereu de Constantí (primer emperador cristià) i crea un estat centralitzat ajudat per la prosperitat econòmica del moment. A nivell cultural, es rebenmoltes influències des de Roma que ajuden a la recuperació del passat. Finalment, l'esplendor carolingi cau i s'obre una etapa de crisis que acaba amb la creació del Sacre Imperi Romà Germànic.
MAPA DE LA SITUACIÓ:
2. L'ART CAROLINGI: LA RENOVACIÓ CULTURAL DE CARLEMANY.
La dinastia carolingia s'inaugura al 751 amb Pipino II el Breu, coronat rei dels francs. No obstant això, el moment demàxima esplendor es produeix durant el regnat de Carlemany (Carlomagno). Al 800 aquest és coronat emperador pel Papa. Té una cort itinerant, fet que suposa la construcció de nombroses residències i els tallers es traslladen d'un lloc a un altre segons les necessitats.
Així, té lloc un desenvolupament arquitectònic espectacular: es construeixen unes 100 residències, 400 monastirs i fins a 17catedrals, tot i que en queden pocs.
Carlemany porta amb ell un concepte de renovatio imperii (tornada a l'antiguitat del món clàssic) que queda patent en tots els camps artístics. Un clar exemple és amb les representacions dels monarques, on hi ha una influència iconogràfica per a fer més creïble i legítima la idea de restauració de l'imperi.
Importància dels retrats equestres (ex: estatuetaequestre d'un monarca carolingi s IX) on es mostra l'interès per a sotmetre's a l'esquema compositiu dels models antics.
2.1. El palau i la capella Palatina d'Aquisgrán.
Tot i que no hi havia una residència oficial fixe, la ciutat d'Aquisgrán (Aix-la Chapelle) era la preferida de Carlemany. Hi havia aigues termals i boscos per caçar i ell es va encarregar de fer-la més bonica. Va ser el focuscultural d'Europa durant l'època. L'edifici més significatiu és la Capella Palatina d'Aquisgrán, que forma part d'un conjut arquitectònic on hi ha l'Aula Regia i la catedral.
Característiques:
- Construida en pedra durant 792-805 i consagrada al 805 pel Papa León II.
- Exemple més significatiu de l'art carolingi
- Inspirada en San Vital de Rávena
- Planta central octogonal amb vuit pilarsunits per arcs de mig punt que són la base a la cúpula sobre tambor.
- Perímetre exterior és un polígon de setze costats, i el deambulatori està integrat per l'alternança d'espais rectangulars i triangulars. Coberts per voltes de canó.
- Els pilars aguanten una galeria o tribuna comunicada amb el palau destinada a l'emperador i a la cort (dos pisos). La planta baixa és pública.
- Demabulatoridel pis superior caracteritzat per una gran altura i arcs subdividits per columnes que embelleixen l'espai arquitectònic.
- Consta també d'un pòrtic central flanquejat per dos torres cilíndriques que són l'accés al segon pis.
- Decoració interior centrada en la policromia de les dovelles dels arcs i els treballs en bronze de les balaustrades i mosaics restaurats on hi ha el Todopoderoso rodejatdels ancians de l'Apocalipsi.
2.2. Els monastirs i temples carolingis.
La renovatio imperii s'extén també a allò religiós, sobretot pel que fa a monastirs. Carlemany reorganitza les diòcesis i demana que es restaurin vells esglèsies i se'n construeixin de noves. S'imposa la regla benedictina, que també defineix la tipologia arquitectònica adequada per l'hàbitat dels monjos.
Un documentconservat del plànol de l'Abadía de Saint-Gall (Suïssa) ens dóna la idea de que com s'havia d'organitzar les dependències d'un monastir. Deixa veure una clara voluntat de codificació de l'arquitectura monàstica a principis del segle IX (quadrat central amb la església, el claustre, etc i als costats edificis com escola, enfermeria, hopederia, etc).
L'únic testimoni monacal que ha quedat en peu...
1. EL NAIXEMENT D'EUROPA: FORMULACIONS ESTÈTIQUES PER A LES PRIMERES FORMACIONS POLÍTIQUES DE L'OCCIDENT CRISTIÀ.
A la segona meitat del s VIII es consolida l'Imperi Carolingi. Carlemany es presenta com a legítim hereu de Constantí (primer emperador cristià) i crea un estat centralitzat ajudat per la prosperitat econòmica del moment. A nivell cultural, es rebenmoltes influències des de Roma que ajuden a la recuperació del passat. Finalment, l'esplendor carolingi cau i s'obre una etapa de crisis que acaba amb la creació del Sacre Imperi Romà Germànic.
MAPA DE LA SITUACIÓ:
2. L'ART CAROLINGI: LA RENOVACIÓ CULTURAL DE CARLEMANY.
La dinastia carolingia s'inaugura al 751 amb Pipino II el Breu, coronat rei dels francs. No obstant això, el moment demàxima esplendor es produeix durant el regnat de Carlemany (Carlomagno). Al 800 aquest és coronat emperador pel Papa. Té una cort itinerant, fet que suposa la construcció de nombroses residències i els tallers es traslladen d'un lloc a un altre segons les necessitats.
Així, té lloc un desenvolupament arquitectònic espectacular: es construeixen unes 100 residències, 400 monastirs i fins a 17catedrals, tot i que en queden pocs.
Carlemany porta amb ell un concepte de renovatio imperii (tornada a l'antiguitat del món clàssic) que queda patent en tots els camps artístics. Un clar exemple és amb les representacions dels monarques, on hi ha una influència iconogràfica per a fer més creïble i legítima la idea de restauració de l'imperi.
Importància dels retrats equestres (ex: estatuetaequestre d'un monarca carolingi s IX) on es mostra l'interès per a sotmetre's a l'esquema compositiu dels models antics.
2.1. El palau i la capella Palatina d'Aquisgrán.
Tot i que no hi havia una residència oficial fixe, la ciutat d'Aquisgrán (Aix-la Chapelle) era la preferida de Carlemany. Hi havia aigues termals i boscos per caçar i ell es va encarregar de fer-la més bonica. Va ser el focuscultural d'Europa durant l'època. L'edifici més significatiu és la Capella Palatina d'Aquisgrán, que forma part d'un conjut arquitectònic on hi ha l'Aula Regia i la catedral.
Característiques:
- Construida en pedra durant 792-805 i consagrada al 805 pel Papa León II.
- Exemple més significatiu de l'art carolingi
- Inspirada en San Vital de Rávena
- Planta central octogonal amb vuit pilarsunits per arcs de mig punt que són la base a la cúpula sobre tambor.
- Perímetre exterior és un polígon de setze costats, i el deambulatori està integrat per l'alternança d'espais rectangulars i triangulars. Coberts per voltes de canó.
- Els pilars aguanten una galeria o tribuna comunicada amb el palau destinada a l'emperador i a la cort (dos pisos). La planta baixa és pública.
- Demabulatoridel pis superior caracteritzat per una gran altura i arcs subdividits per columnes que embelleixen l'espai arquitectònic.
- Consta també d'un pòrtic central flanquejat per dos torres cilíndriques que són l'accés al segon pis.
- Decoració interior centrada en la policromia de les dovelles dels arcs i els treballs en bronze de les balaustrades i mosaics restaurats on hi ha el Todopoderoso rodejatdels ancians de l'Apocalipsi.
2.2. Els monastirs i temples carolingis.
La renovatio imperii s'extén també a allò religiós, sobretot pel que fa a monastirs. Carlemany reorganitza les diòcesis i demana que es restaurin vells esglèsies i se'n construeixin de noves. S'imposa la regla benedictina, que també defineix la tipologia arquitectònica adequada per l'hàbitat dels monjos.
Un documentconservat del plànol de l'Abadía de Saint-Gall (Suïssa) ens dóna la idea de que com s'havia d'organitzar les dependències d'un monastir. Deixa veure una clara voluntat de codificació de l'arquitectura monàstica a principis del segle IX (quadrat central amb la església, el claustre, etc i als costats edificis com escola, enfermeria, hopederia, etc).
L'únic testimoni monacal que ha quedat en peu...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.