Arte
1)Tipus d’objecte: pintura (65,4x81.3 cm)
2) Material utilitzat: oli sobre llenç.
3) Autor: Alfred Stevens (1823-1906)
4) Títol de l’obra: Femme a la poupee japonaise (1894)
5) Descripció de l’obra
Aquesta escena, com moltes altres del autor, combina una dona burgesa vestida de moda de finals del segle XIX en uninterior amb tot un seguit de detalls d’objectes japonesos.
La dona vestida de daurat, contempla i mostra a l’altre dona vestida de blau una nina japonesa que sosté entre les seves mans. Es tracta d’un objecte luxós, decoratiu. La dona reposa sobre un biombo orientalitzat i l’escena s’inscriu en un espai profundament ornamenta ton es confonen estampes amb motius japonesos, teixits procedents delPròxim Orient i mobiliari de tradició hindú. Envoltades d’aquest objectes les dues dones es refugien en un espai íntim i personal, fugint de la realitat del seu temps.
2. A més de la nina que estan contemplant les dues protagonistes del quadre, quins altres objectes artístics pots identificar en la imatge?
Tota l’escena està plena d’objectes artístics de caire orientalista, encara que algunssón difícils d’identificar.
Per un costat, a mà esquerra observem un Ukiyo-e[1] que representa la imatge idealitzada de la geisha. Just a sota, hi ha penjat un plat de porcellana amb un fènix dibuixat i algun tipus de gravat.
Una mica més a la dreta trobem un altre plat decoratiu de ceràmica i diversos recursos decoratius japonesos com les flors penjades.
A la paret central del fons, trobemdues mascares que guarden 4 quadres amb recursos decoratius japonesos com aus, flors.
Entre ells, n’hi ha un que sembla dibuixar un parell de simis llegint algun tipus d’escriptura. Aquest tipus de representació podria correspondre a una caricatura humana típica de l’art japonès del segle XII, que revela la decadència moral d’aquesta època[2].
-Vestimentes femenines
-decoració d’interios (tibores)3. Quin fenomen o moda creus que ha reflectit el pintor?
Durant la dècada del 1860, Stevens es va convertir en un pintor de gran èxit conegut per les seves pintures de l’elegant dona moderna. Aquest, és un exemple del seu treball. L’autor reflexa la moda burgesa per l’exotisme nipó, que va ser caracteritzat pel col·leccionisme entre d’altres. El pintor reflecteix el Japonisme del que ell eratan entusiasta. L’escena descrita no és res més que el fruit de la imaginació d’aquest pintor, de la que sorgeix una figura femenina inscrita en un espai interior, i que deu tant al món de la fantasia com al de la realitat social i estilística de l’Europa del segle XIX[3]. Seguint l’estil del moment, l’artista va introduir la decoració de l’estil japonès en aquest treball que reproduïa els gustosi aficions de la burgesia de finals de segle.
4. Explica les característiques d'aquest fenomen.
Tot i que el terme Japonisme va ser utilitzat per primera vegada el 1972[4], el fenomen es va començar a estendre per tot Occident des de mitjans del segle XIX. És un terme general que s’atribueix a la influencia de les arts de Japó a Occident que va començar amb la bogeria de col·leccionar artjaponès.
Per una banda, és entès, com una moda puntual i efímera que interpreta des d’una optica europea la realitat de la vida cultural japonesa desde les vestimentes fins als perfums o espectacles[5]. Per altra banda entre el 1870 i 1890 es tracta d’un fenomen amb un fort impacte en la cultura visual de les avantguardes històriques.
A nivell artístic també té una doble lectura[6]. Per una banda,consistia en la utilització dels objectes japonesos en les obres artístiques (els paravents, els quimonos, els ventalls, les flors, els para-sols, les porcellanes, o la figura de la geisha com a arquetip indiscutiple del Japonisme) que donaven un ambient d’evasió, d’exotisme i elegància. En segon lloc, es pot entendre com un nou gènere que va implicar una revolució en els artistes europeus pel...
Regístrate para leer el documento completo.