arte

Art Contemporani – Tema 5 – Anna Jiménez Calaf

5) LA NOCIÓ D'ART D'AVANTGUARDA
Les avantguardes són un conjunt d'experiències i moviments molt diversos que
aparegueren a principis del segle XX i perduraren fins la Segona Guerra Mundial, ja que
aquest conflicte provocà un tall: a partir de llavors la vida canvià.
Quins van ser els moviments de l'avantguardisme?
Expressionisme
FauvismeCubisme
Dadaísme
Neoplasticisme
Avantguarda russa
Art metafísic
Surrealisme
Concepte d'art d'avantguarda:
El terme ha evolucionat amb el temps. Prové de l'àmbit militar (Revolució Francesa) i, per
tant, sempre ha tingut una denotació de lluita i guerra. Els grups de l'avantguardisme
seran sempre grups reduïts i d'elit. Amb el temps, i cap a la primera meitat del segle XIX,
aquest terme vaser utilitzat pels cercles del socialisme utòpic. Aquest fou un aspecte
important ja que el significat del mot es va enriquir. L'avantguarda implicarà un projecte
de regeneració i s'associarà amb conceptes com: emancipació, lluita, agressivitat...
Posteriorment, a la segona meitat del segle XIX, es començà a utilitzar en els àmbits
literari i artístic. Per últim, a la primera dècada del segleXX, el terme “avantguarda”
s'aplicà a aquells moviments (literaris o artístics) que significaven una ruptura amb la
ideologia dominant.
El concepte d'avantguarda abasta dos aspectes:
• Com a categoria estètica: Aquests moviments representen una ruptura amb la
tradició artística, entenen que són un art d'investigació que busca nous models i
un nou ordre. Segueixen el principi dinàmic,replantegen constantment els
valors vigents.
• Com a projecte polític o contingut ètic-moral/ideològic: Las avantguardes
impliquen, directe o indirectament, un projecte polític, una regeneració social:
volen transformar la societat. Aquest projecte està definit per l'oposició a la
ideologia dominant.
Després de la Segona Guerra Mundial:
Després d'aquest succés hi hagué un canvi social, econòmic icultural: un canvi de cicle.
L'avantguarda s'associa amb l'art de les democràcies. És el moment en què es realitzaren
les grans exposicions, ja que aquests moviments representaven els ideals de llibertat,
d'individu... totalment oposats a les manifestacions pròpies del feixisme i les repúbliques
socialistes. Entre l'art feixista i l'art de les repúbliques socialistes hi ha poca diferència. Estracta d'un art figuratiu, d'un art tradicional l'objectiu del qual és passar un missatge. L'art
de l'avantguarda es presentà com una manifestació oposada a això. A mesura que aquest
nou art s'institucionalitzà, es perdé la dimensió militar i bèl—lica. A partir de llavors es
transformava en una manifestació normativa i acadèmica.
L'avantguarda era originalment un gran laboratori de lesformes, era un camp

Art Contemporani – Tema 5 – Anna Jiménez Calaf
d'experimentació molt ric. Just després de la Segona Guerra Mundial, hi hagué una
apropiació per part de la publicitat i el disseny, de manera que aquests moviments
acabaren aprofitant aquestes dues activitats que, en un principi, es desentenien de l'origen
i les intencions dels avantguardes.
Què és, exactament, l'artd'avantguarda?
És una categoria estètica que es presentà com a rebuig i ruptura a la tradició. Es plantejava
com una experiència que feia “tabula rasa”, començava de zero, es desentenia de la història
i la memòria. L'avantguarda és definible amb conceptes com “renovació”, “replantejament
constant dels valors presents”, “qüestionament constant”... S'oposava a la tradició, l'art
constant que no esmodificava.
Aquesta transgressió, aquest rebuig de l'avantguarda implicà un segon moviment, es
construí un segon ordre, un nou llenguatge. L'avantguarda no era nihilista sinó que
tractava d'aconseguir un nou model. Volia ser un art d'investigació. No era un art
decoratiu, no era una manifestació ornamental sinó que implicava greus i grans continguts
ètic-morals. L'avantguarda no es pot entendre...