arte

Els jugadors de cartes de Cézanne
Doc. general
Títol: Els jugadors de cartes
Autor: Cézanne, Paul (1839-1906)
Cronologia: entre 1890-1895 (va pintar 5 versions del tema i es creu que aquesta ésdel 1890 al 1892)
Estil: postimpressionista
Tècnica: oli
Suport: tela; 47cm x 57cm
Localització original: el seu primer propietari fou Ambroisie Vollard
Localització actual: Museu d'Orsay, aParís
Tema: retrat figuratiu de dos homes jugant a cartes, asseguts al voltant d'una taula presidida per una ampolla de vi
Anàlisi formal
Elements plàstics
. Amb aquesta declaració de principis, elpintor mateix destacava la prioritat que donà la colora l'hora de definir les formes. En Els jugadors de cartes s'aprecia que a partir de pinzellades breus, fines i superposades, de diferents tonalitats,anava modelant els volums i els objectes.
En aquest quadre, amb predominança dels colors càlids, tenen una gran importància els contrastos cromàtics, que ajuden a intensificar la confrontacióexistent entre els dos personatges: el jugador de la pipa duu la jaqueta de tonalitats marronoses i els pantalons groguencs, a l'inrevès que el seu contrincant.
En les cinc versions d'aquest tema figuratiués on es detecta més bé la seva concepció arquitectònica de la composició, segons la qual la natura es redueix a simples volums geomètrics. Només cal fixar-se en el jugador de la pipa: el seu cos éstractat com un cilindre acabat amb ogiva en el qual s'ha inserit un braç en forma de cilindre.
Composició
La composició d'aquesta obra és fruit de llargues meditacions. A part els nombrosos estudispreparatoris que realitzà, Cézanne dedicà al tema cinc teles, que difereixen entre elles per format, el nombre de personatges u la importància atorgada al decorat.
En el més gran apareixen cincpersonatges, en un altre quatre i en els restants dos. Per la tendència de l'artista a la simplificació, resultat d'àrdues reflexions, es considera que les versions amb dos jugadors són les darreres....