arte

Títol: El marxisme curarà als malalts.
Autor: Frida Kahlo.
Cronologia: Dècada de 1950 (1954)
Estil: Surrealista
Tècnica: Oli
Tema: simbòlic.
Localització: Museo Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic)

Frida Kahlo, (1907-1954), pintora mexicana que va fer principalment autoretrats en els quals utilitzava una fantasia inspirada en l’art popular del seu país. Va néixer a Coyoacan, al sud de laCiutat de Mèxic. Als 16 anys, sent estudiant, resultà greument ferida en un accident d’autobús, i va començar a pintar mentre es recuperava. Tres anys després presentà al pintor Diego Rivera alguns dels seus quadres i aquest l’animà a continuar pintant. El 1929 es varen casar.

La seva obra es va veure influïda pel seu marit, i començà a aplicar zones de color amplies i senzilles als seus quadres,creant un estil ingenu. Volia, com ell, que la seva obra fos una afirmació de la seva identitat mexicana, recorrent sovint a temes extrets de l’art popular del seu país. Després inclogué elements fantàstics, introspectius, la lliure utilització de l’espai pictòric i la juxtaposició d’objectes sense sentit, que varen crear un gran impacte, arribant a relacionar-la amb el surrealisme.


En elsseus quadres representa la seva experiència personal: els aspectes dolorosos de la seva vida, gran part de la qual se la va passar al llit. Expressa la desintegració del seu cos i el gran sofriment que va patir, en obres com La columna trencada de 1844, on apareix amb un aparell ortopèdic de metall i el cos obert mostrant una columna trencada en comptes de la columna vertebral. També expressa eldolor davant la impossibilitat de tenir fills (Hospital Henry Ford, 1932)



Va exposar tres cops, a Nova York i París, en contacte amb André Breton (poeta i assagista surrealista). El 1953 exposà per primer cop a Ciutat de Mèxic. A l’any següent va morir. Tan ella com el seu marit foren membres del Partit Comunista Mexicà. En el seu enterrament fou coberta amb la bandera del partit, fet moltcriticat pels diaris nacionals. Avui la seva casa de Coyoacán és un museu que porta el seu nom.



Anàlisi formal

El dibuix és acurat, perfilant els contorns amb una fina línia negra. Cada objecte tractat amb gran realisme.



Pinzellades més lliures i ràpides.


-El blanc repetit en el colom i en la barba i cabells de Marx.

El verd amb tocs negres, ombrejant-lo, a la faldilla, iel blanc en la base.

-Els ocres a l’esquerra, travessats per un riu en forma d’arrel, blau. El blau al cel, fent de fons.


-El negre en l’ocellot i els cabells de Frida
-El vermell (perill) es distribueix per diferents parts: part dreta, voltant la faldilla de Frida. El llibre que duu a la mà, una part del globus terraqui (a dalt a l’esquerra).

Composició


Centre: autoretrat deFrida



Dues crosses en diagonal emmarquen la figura central, que forma una vertical que divideix el quadre en 2 meitats. Certa simetria i al voltant d’aquests eixos se situen la resta d’elements de l’escena


Part superior: el cel.



Part inferior: la terra



El retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador i Frida també mira a l’espectador.
Moltes línies diagonals donendinamisme a l’escena.

Interpretació

Els elements plàstics estan supeditats al tema:


-El blau s’associa amb la serenitat.
-El groc i altres gammes més clares, es vinculen positivament a la causa marxista.
-El negre representa l’imperialisme.
-El vermell simula el perill.


Frida vol expressar la idea utòpica de que la creença política podria alliberar-la, a ella, i a la resta de lahumanitat, de tot el seu dolor i patiment.Per això s’aferrà al dogma marxista.
S’autoretrata amb un corsé de cuir, comú a la seva iconografia, i davant d’un paisatge dividit en dues parts: la part pacífica, amb la Terra i el colom de la pau, i la part amenaçada per l’imperialisme capitalista i la destrucció.

La part esquerra està banyada per rius blaus i el colom de la pau vola per sobre de...