Arte

Seminari II, Bell i Sublim
Bernat Fornsubirà Minguell


Bell

El bell te a veure amb la forma, el contingut, la regularitat d’un objecte però sobretot és un sentiment que ens desperta allòobservat. Així doncs no depèn d’una formula sinó d’altres elements que a partir d’un judici propi ens despertaran un sentiment positiu. Com que el judici és personal podrem afirmar que allò bell éssubjectiu, al mirar alguna cosa no és necessari que jo senti les mateixes emocions que una altra persona. Encara que si li puc argumentar els meus sentiments potser comprendrà les meves raons i la bellesade l’objecte observat. L’exemple del retaule romànic és clar, primer és difícil trobar la bellesa en l’obra d’art però si algú que ha arribat a veure la bellesa t’explica el perquè de la distribuciódels personatges i el cromatisme ho podràs comprendre i potser també arribar al mateix sentiment.
Allò bell necessita qualitat. Per exemple si observem un paisatge no fa falta que sigui exuberant oimpactant, només cal que sigui ordenat i ja ens podrà despertar aquet sentiment.

Sublim

A diferència d’allò bell el sublim és un impuls irracional, surt sense raó i anul·la la nostra capacitat dejutjar, “violenta la imaginació”. Els sublim és una intuïció independent de la natura i els fonaments són propis, es pot trobar fins i tot en un objecte sense forma. Kant afirma que pot ser un plaernegatiu perquè al no utilitzar la facultat de raonar perjudica la nostra capacitat de jutjar.
Aquet sentiment ens fa adonar de la nostra posició envers la natura, tant de superioritat o deinferioritat. Per exemple quan una nit clara observes els estels et pots adonar de l’insignificant que ets comparat amb la grandesa del cosmos. Un altre exemple pot ser quan observes un “tornado” també et potsadonar de la força de la natura i de la seva capacitat destructora.
Per altra banda quan observes un fenomen natural des d’un lloc segur també pot sorgir els sentiment de superioritat i de control...