Arte

Tema 1.- L'OBJECTE ARTÍSTIC: INTERPRETACIÓ I ANÀLISI DE L'OBRA D'ART.

1.-Naturalesa, funció i valor de l'obra d'art en la història

1.1.- Concepte d'art.

a) Què és l'art? No hiha una definició universalment vàlida. Humberto ecco, va declarar que tota definició general d'art és inmutable, pot canviar.
L'art no és una cosa, és un concepte que s'aplica a objectes (cosa feta per l'home).Artificialment no pot ser natural.
Considerem que pot ser art tot allò fet per l'home, en clara contraposició amb les obres de lo natural.
Quina condició és necessària per a que un objecte siga considerat obra d'art? Eixe objecte deu presentar la qualitat de ser elaborat per l'home “l'artificialitat”
L'art com a una producció d'objectes realitzats mitjançant l'habilitat manual.

b) Existeixenalguns criteris que ajuden a qualificar el valor artístic d'un objecte?

La cronología, és a dir, l'antiguitat o no d'un objecte. Aquest criteri no és vàlid perque desde la prehistòria fins a l'actualitat s'han produït manifestacions considerades com a artístiques.

La situació geogràfica i el desenvolupament cultural. Tampoc és vàlid, ja que es troben productes artístics en totes lesàrees habitades per comunitats humanes independentment del lloc de desenvolupament del gran cultural.

Els tipous d'activitat. Tampoc és un criteri vàlid, ja que sota la denominació d'art es consideren una serie d'activitats molt diferents entre si (arquitectura, escultura...) però també dança, poesia, música, jardineria, cine, televisió...

Les tècniques. Tampoc són aptes per aqualificar el valor artístic d'un producte, qualsevol tècnica (tèxtil, pintura, ceràmica...) realitzada per l'home, pot en potència produïr obres artístiques, però ninguna ho fa de forma exclusica.
En definitiva, una obra serà considerada art sin que la conciència que la rep la considera com a tal, de ahí la disparitat de definicions sobre art, segons les diferents actituds front al món i lesdiverses postures valorative. L'obra d'art no és algo tancat, sinó obert amb múltiples interpretacions. Allò que per a uns és art, per a altres no ho es.

c) Quins factors condicionen o han condicionat en el passat el valor artistic d'un objecte?

El valor estètic → bellesa. Normalment el valor artístic es confon amb l'estètic io l'art es converteix en sinònim de bellesa, però aquest termeés molt genèric i ha conviat molt al llarg de la historia, en l'actualitat està desfasat unir estètica i art.
La resistència al pas del temps, és a dir, quan el valor artístic ve donat perque el interés per una obra es manté en el temps al llarg dels segles sense grans oscil·lacions.
Les interpretacions davant l'obra d'art no són constants històriques sinó reaccions lliures i plurals,canviants.
Freqüentment veiem el rebuig d'una determinada època a l'estil que presidia i com aquet, posteriorment resucita.
La dinàmica cultural: es quan el vagatge cultural (conjunt de coneixements i experiències que té una persona) influeix en la apreciació d'una obra.
Hauser (historiador austro-hungarés) va establir una diferenciació de l'art segons “els estats culturals” és a dir, elmedi, l'entorn, els coneixements, els àmbits econòmics... influeixen en la apreciació d'una obra.

1.2.- Evolució del concepte d'art.

Conclusions:

Aixo que els éssers humans entenen per art ha anat canviant al llarg de la història.

Evolució

Antigüetat: no es diferenciava entre art d'ofici o tècnica.

En la Grècia clàssica: l'art ha de ser unreflex de bellesa ideal entesa com una “representació perfecta” de la realitat que s'aconseguia a partir de la autorització o proporcions, que eren ordres arquitectòniques (d'arquitectura) i canon en escultura (escultura)

Respecte al concepte d'obra d'art, tant a Grècia coma Roma les arts es divideixen en servils (més esforç corporal) i liberals (menys esforç corporal)

En...