Article, Celestin Freinett

Idea d'infant en les invariables pedagògiques de Célestin Freinet

Bibliografia: Revista Infància (gener - febrer 2009) Pàgs.5-6-7-8-9-10
(Josepa Gómez i Enric Vilaplana)

Aquest article és una reflexió sobre el concepte, infant, a partir d’algunes de les Invariants pedagògiques de Célestin Freinet. El qual, després d’estudiar el fenòmens psicològics de les persones intenta trobar ellligam invariable que hi ha entre aquest fenòmens i els individus.
“S’ entén per, invariant, a tot allò que no varia ni pot variar”.
Dins del món educatiu, s’ha de tenir molt en compte el model de persona que es tendeix a construir. A les escoles es treballa, s’educa i es formen infants contínuament. Uns nens i nenes que són reals, que estan creixent, madurant, construint -se i pels que s’had’intentar trobar la millor manera que ho puguin fer.
Fen referència a les Invariants pedagògiques de Freinet:
L’infant com a persona
L’Infant està fet de l’adult. Que aquest estigui creixent o desenvolupant-se no vol dir que sigui inferior. L’Infant pensa, és curiós, té capacitats, es defensa, actua i, l’activitat és la característica més important en la seva relació amb el medi en què es desenvolupa.Pot reaccionar davant els problemes.
 Crec que això, es podria relacionar amb la teoria donada a classe sobre, H. Wallon, el qual descriu a l’ésser humà com un ser biològic i també social. Per, en Wallon, l’individuo es desenvolupa a partir d’unes primeres relacions amb altres persones. No tracte només de les relacions amb el medi, sinó de relacions humanes. Al igual, que J.Piaget, dónaprotagonisme a l’acció del infant.
 Tanmateix, S.Freud el , la Teoria dels instints, parla de les dues pulsions:
- La pulsió de vida (EROS): que es refereix a l’ instint d’autoconservació, la supervivència, i a la libido o energia sexual.
- La pulsió de mort (Thànatos): són als comportament de frustració, destrucció, agressivitat que hi ha en els éssers humans.

- Ser més gran no significa estarper damunt dels altres
Aquest principi té a veure amb l’actitud del mestre, de l’adult. Aquest no s’han de considerar superiors als alumnes, sinó tot el contrari.
 Considerant que, l’escola i els mestres són el segon agent socialitzador més important, pels infants, després dels pares, penso que els mestres sempre haurien de saber crear un vincle especial amb els infants que els transmeti, a mésde coneixements, seguretat, empatia, confiança. Han de ser el seu referent fora de la família.
 Segons el tercer subperíodes, dins l’Estadi del personalisme de Wallon (representació de rols o imitació): els infants copien els comportaments de les persones que admiren.

El comportament de l’infant depèn del seu estat òrganic, fisiològic i constitucional
L’escola (els mestres i alumnes) hand’acceptar els diferent ritmes i temps dels infants. S’ha de saber donar respostes a les necessitats del nen/a.
 Wallon pensa que no tots els nens aprenen igual de ràpid. Tot i els estadis, l’edat del nen no és determinant del tot pel seu desenvolupament. Tant l’aprenentatge com el desenvolupament, pot variar segons el seu estat (orgànic, fisiològic, emocional). Pot haver infants ambdesenvolupament més lent. Tot i així, això no vol dir que tinguin un retràs o problema.
Tantmateix, Wallon, explica en 4 factors l’evolució psicològica de l’infant:
1. La emoció ( és el motor del desenvolupament).
2. L’altre / imitació.
3. El medi (físic, químic, biològic i social). Tot el que l’envolta.
4. El moviment (acció i activitat).

A ningú li agrada que el manin autoritàriament
Tot i que tambéés important que el mestre marqui uns límits i unes pautes de comportament, cal fer-ho sempre de manera respectuosa. A l’ infant, se l’ha d’instruir donant-li l’oportunitat d’opinar, col•laborar, de responsabilitzar-se.

A ningú no li agrada posar-se en fila
Per conviure tant a casa com a l’escola s’han de seguir unes normes de comportament. S’ha de procurar evitat situacions que a...