Article Dràcula

Roger Soriano Jordà
19/10/2012
El compte Dràcula

La novel·la de Dràcula, de Bram Stoker, no és simplement una història fictícia i fantasmagòrica, sinó que ensmostra una part molt humana però tractada a partir de metàfores.
El compte Dràcula no deixa de ser un home que viu sol, sota els seus instints més carnals iprohibits en aquella època. Parla d’un desig sexual, que en l’època que es va escriure era completament malvist, per part del compte que necessita pal·liar i ho fa ambles seves víctimes. Una d’elles és converteix en vampir perquè cau a la temptació del Compte, però l’altre aconsegueix alliberar-se’n.
Una moral a la que se liposa mola èmfasi és que “no som propietaris dels nostres desitjos i que, per això, ens pertorben”, realment qui és propietari d’aquests desitjos és aquell que despertaa aquest monstre devorador, l’amor. En aquest cas qui el desperta és el Dràcula, ell és qui roba els desitjos de la fèmina a la qual devora la sang.
Parlantfilosòficament, em podria atrevir a dir que el Compte és el Ello, aquella part de nosaltres que ens posseeix i que ens crea la necessitat de fer alguna cosaindependentment sigui correcte o no. Nosaltres en canvi tenim el Superjo, que és la part que posa fre al Ello, però en Dràcula és menja aquesta part enverinant el cos.
Pertant aquest Dràcula, com diu l’article, representa el món de desitjos sense límits i sense morals; en canvi la dona la qual el rebutja es la serenitat, laracionalitat, el control. Però aquests dos conceptes tant diferents i tant divergents al final s’acaben ajuntant per crear el Jo, la justa proporció del desig i la bondat.