Article opini P1

TEXT DEFINITIU
La voluntat d’informar-se és viva des que existeix la humanitat; i per tant, el requeriment
d’alguna persona que transmeti la informació també. Els ciutadans volem conèixer què
succeeix al nostre voltant i, a causa de les revolucions tecnològiques i a l’auge dels mitjans
de comunicació massius, ho volem i ho tenim amb la màxima instantaneïtat possible.
Mitjans com la premsa, laràdio i la televisió s’encarreguen de difondre els fets que
esdevenen arreu del món. Progressivament, han anat adquirint importància i fent-se
responsables d’una sèrie de funcions de gran impacte social fins al punt de convertir-se en
els promotors del model comunicatiu que tothom ha de seguir; són ells qui creen els
estereotips de l’opinió pública i mantenen la societat ordenada i controlada a travésde la
seva agenda temàtica. És per això que es produeix un estat de confusió amb la relació
establerta entre “els mitjans ens informen” i “la informació ens proporciona llibertat”, ja
que la societat se sent segura, independent i convençuda dels criteris que d’aquest nexe
se’n deriven. Però alhora hem d’anar amb peus de plom i ser crítics, ja que poques vegades
res del que es diu i mostra alsmitjans és casual i desinteressat; el fantasma de la
manipulació sempre hi és present.
Actualment, la velocitat amb la qual una notícia arriba a les nostres mans des d’un altre
racó del món és fascinant. Malgrat que la informació es difon per diferents mitjans, cada
cop som més susceptibles a crear i difondre informacions que considerem pertinents.
Perquè podem i perquè volem. I aquest és el punt deconfusió del qual estàvem parlant; ens
creiem lliures perquè se’ns permeten fer certes coses, però desenganyem-nos. Aquestes
certes coses estan perfectament premeditades.
Aquesta sensació de llibertat s’amplia quan observem que avui dia tant la premsa escrita,
com la ràdio i la televisió obren les seves portes a l’opinió pública per tal de demostrar la
proximitat que la ciutadania demana. I encaratrobem més contigüitat entre la informació i
l’home amb Internet. De fet, es promou la participació pública des de tots els àmbits, ja
sigui opinant a través de fòrums virtuals, per via telefònica a la ràdio, i fins i tot, oferint la
possibilitat d’enviar fotografies d’una posta de sol per la previsió del temps televisiva.
En definitiva, sí que el paper de la societat ha canviat davant el món dela informació, ja que
és molt més abastable però, tot i així, el poder no el té qui disposa de la informació, sinó el
qui la controla. Els poderosos ho van ser mentre la informació sobre determinades preses
de decisions o determinats interessos, en definitiva, informació compromesa de què
disposaven, no va caure sota el control de persones com el fundador de WikiLeaks Julian
Assange, per exemple.O un cas que ens toca més de prop, Bárcenas i els seus tràfecs;
mentre aquests estaven sota el control del Partit Popular, el mateix tenia el poder, fins que
el control d’aquesta informació va arribar a mans de jutges i periodistes.  ​
Aquests dos
exemples, entre milions d’altres, van suposar un impacte brutal en la societat.
Això ens portaria a parlar de la importància de la informació i de lesnotícies; el valor
d’aquestes depèn de la rapidesa amb la qual es difon i el nombre de persones

potencialment interessades a conèixer aquesta informació. Les notícies s’han convertit en
una mercaderia més: un bé de consum que, com la resta, mou diners i influències i, en
darrera instància, conseqüències. Això produeix un problema que ens afecta a tots
directament: qui té el control d’aquest fluxno està tenint en compte les peticions o
necessitats de la societat, sinó la rendibilitat que aconseguirà amb la notícia publicada. No
importa el que digui Mario Draghi a la roda de premsa del BCE, sinó que una activista s’ha
abalançat sobre ell i li ha tirat confeti.
A primer cop d’ull, els mitjans estan dirigits per professionals que coneixen les ofertes i les
necessitats socials i, a partir...