Arts

L’art asturià
L'art asturià o preromànic asturià és un estil artístic englobat dins el preromànic i que es localitza a la Península Ibèrica adjacent al mar Cantàbric, lliure de l'ocupació musulmana, entre finals del segle VIII i començaments del X en què és absorbit per l'art romànic vingut de França.
Encara que és successor de l'estil visigot, no pot dir-se que l'asturià sigui hereu legítimseu, ja que no conserva sinó accidentalment algun dels seus elements principals com és l'arc de ferradura i si bé al principi va haver de ser una imitació paupèrrima de l'esmentat art, molt aviat es manifesta amb nous i originals elements per ventura importats d'Orient o de Lombardía que singularment ho realcen i ho denuncien com a precursor del romànic.
Característiques
Les característiques queidentifiquen a l'art asturià són:
●El desig de rememorar les glòries del regne visigot de Toledo, del qual es consideraven hereus.
●L'íntima relació amb el poder regi (s'ha denominat també art de la monarquia asturiana).
●Predomini de l'arquitectura, fonamentalment abovedada, sobre les altres arts. Dins de l'arquitectura destaquem les següents notes:
●El sillarejo, la maçoneria i el maó en els murs,reservant els carreus per les cantonades i els elements de reforç.
●L'arc de mig punt, peraltat o no, i la volta de canó, reforçada mitjançant arcs faixons o totalment lliure.
●El mur compost (arcuacions cegues a l'interior i estreps o contraforts a l'exterior).
●La decoració interior amb pintures al fresc de temàtica diversa, habitual en l'art carolingi, només cal recordar que Alfonso II el Cast(791-842) era contemporani de Carlemany.
●Les bases decorades, els fusts sogueados i els capitells enriquits, tot això per realçar les columnes.
●En els edificis religiosos i de manera predominant, la planta basilical de tres naus (separades per arcuacions sobre pilars) i capçalera tripartida, amb absis de traçat rectangular, sent el central el més ampli.
●A la part superior de l'absis central,una càmera del tresor oberta a l'exterior per una finestra sense comunicació interna (en el visigot ho era des de l'interior), i la funció no s'ha pogut precisar, encara que podria ser un mer recurs plàstic per mantenir l'harmonia dels volums exteriors del temple.
●Sagristies laterals.
●Pòrtic als peus del temple.
●Sistema de contrarestes o contraforts, exemple a San Miguel de Lillo.



L’artmossàrab
Es coneix com mossàrab a la comunitat cristiana que va viure sota domini musulmà a Al-Andalus. A partir de principis del segle IX molts dels seus membres van emigrar cap als regnes cristians del nord peninsular, fugint de l'enduriment religiós de l'Islam i aprofitant les trucades d'aquells, que els reclamaven per repoblar els territoris recentment reconquerits al nord del Duero i en les vallspirinencs.
Característiques
●És un art eminentment religiós. El seu desenvolupament es centra a Lleó com a capital, on queden restes d'art cortesà, encara que l'única construcció civil que ens ha arribat és "La torrassa de Donya Urraca".
●Igual que en l'art Visigot i Asturià, no ens han arribat escultures de ple, només alguns relleus i capitells. En escultura de ple volum només hi ha algunsexemples de figures d'ivori.
●Si és important la pintura com ho va ser en l'Art Visigot i Asturià, no només frescos sinó també pintura miniada o de miniatures en els llibres. La pintura alterna escenes profanes i religioses.
●En arquitectura no es pot parlar d'uniformitat en els models, i com no hi ha evolució des d'esquemes prefixats cada constructor es basarà en les seves pròpies idees i influènciesper realitzar les obres. Però si podem dir que la influència musulmana es limita als detalls, i principal la influència cristiana.
●En planta predominen la basilical i la cruciforme, però també hi ha variants interessants.
●La capçalera de les esglésies també varia, ja que pot tenir un o tres absis, però la majoria es caracteritza per ser rectes a l'exterior però amb forma d'arc ferradura a...