asada

LA VENTAFOCS

Això era una vegada una persona femenina que es deia Ventafocs. La seva mare biològica havia mort quan ella era molt petita. Al cap d’uns anys son pare es va casar amb una vídua que tenia dues filles de més edat que no pas ella. La madrastra tractava la Ventafocs molt cruelment, i les germanastres la feien treballar de sol a sol, com si fos la seva pròpia treballadora noremunerada.
Un dia els va arribar una invitació a casa. Per celebrar l’aniversari de l’inici de l’explotació de la pagesia, desposseïda i marginada, el príncep organitzava un ball de disfresses. A les germanastres de la Ventafocs els feia molta il·lusió que les convidessin a palau. Van començar a planejar quins modelets cars es posarien per alterar i esclavitzar el seu físic natural a fi d’imitar unestàndard poc realista de bellesa femenina ( cosa especialment complicada en el seu cas, perquè eren fàcilment més poc afavorides que un pecat). La madrastra també volia anar al ball, de manera que la Ventafocs treballava com una persona femenina d’ètnia africana (una metàfora apropiada i tanmateix desafortunadament racista).
Quan va arribar el dia del ball, la Ventafocs va ajudar la seva madrastra iles seves germanastres a ficar-se dins dels vestits. Era una feina titànica: era com provar d’embotir, dins d’un budell de cinc quilos, deu quilos de carn animal no humana picada. En acabat va venir l’augmentació de cosmètica, que val més no explicar.
Cap al tard, la madrastra i les germanastres van deixar la Ventafocs a casa perquè acabes la feina. La Ventafocs estava trista, però es consolavaescoltant els seus discos de Sopa de Cabra.
De cop i volta va haver-hi un pet de llum i davant de la Ventafocs va aparèixer una persona masculina amb roba ampla, de cotó cent per cent, un barret de palla, tot amb etiqueta Coronel Tapioca
LA VENTAFOCS

Això era una vegada una persona femenina que es deia Ventafocs. La seva mare biològica havia mort quan ella era molt petita. Al cap d’uns anysson pare es va casar amb una vídua que tenia dues filles de més edat que no pas ella. La madrastra tractava la Ventafocs molt cruelment, i les germanastres la feien treballar de sol a sol, com si fos la seva pròpia treballadora no remunerada.
Un dia els va arribar una invitació a casa. Per celebrar l’aniversari de l’inici de l’explotació de la pagesia, desposseïda i marginada, el prínceporganitzava un ball de disfresses. A les germanastres de la Ventafocs els feia molta il·lusió que les convidessin a palau. Van començar a planejar quins modelets cars es posarien per alterar i esclavitzar el seu físic natural a fi d’imitar un estàndard poc realista de bellesa femenina ( cosa especialment complicada en el seu cas, perquè eren fàcilment més poc afavorides que un pecat). La madrastra tambévolia anar al ball, de manera que la Ventafocs treballava com una persona femenina d’ètnia africana (una metàfora apropiada i tanmateix desafortunadament racista).
Quan va arribar el dia del ball, la Ventafocs va ajudar la seva madrastra i les seves germanastres a ficar-se dins dels vestits. Era una feina titànica: era com provar d’embotir, dins d’un budell de cinc quilos, deu quilos de carn animalno humana picada. En acabat va venir l’augmentació de cosmètica, que val més no explicar.
Cap al tard, la madrastra i les germanastres van deixar la Ventafocs a casa perquè acabes la feina. La Ventafocs estava trista, però es consolava escoltant els seus discos de Sopa de Cabra.
De cop i volta va haver-hi un pet de llum i davant de la Ventafocs va aparèixer una persona masculina amb roba ampla,de cotó cent per cent, un barret de palla, tot amb etiqueta Coronel Tapioca
LA VENTAFOCS

Això era una vegada una persona femenina que es deia Ventafocs. La seva mare biològica havia mort quan ella era molt petita. Al cap d’uns anys son pare es va casar amb una vídua que tenia dues filles de més edat que no pas ella. La madrastra tractava la Ventafocs molt cruelment, i les germanastres la...