asasas

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (qui establí una classificació segons els materials emprats en cada període), essent posterior a l'edat del bronze. Actualment, el terme ha perdut valor com a etapa històrica, car dit terme és tan sols aplicable dins l'àmbit Europeu. El període de l'edat del ferroes divideix en període de la cultura dels túmuls, període de la cultura dels camps d'urnes, període de la cultura de Hallstatt i període de la cultura de La Tène. L'edat del ferro es caracteritza per la utilització del ferro com a metall. Utilització importada d'Orient a través de l'emigració de tribus indoeuropees que, a partir del 1200 aC començaren a arribar a Europa Occidental. Sembla que novan creuar els Pirineus abans del 900 aC.

Aquests emigrants indoeuropeus, anomenats normalment celtes encara que el poble d'aquest nom era només un més dels que formaven part dels desplaçats, van arribar en un llarg període d'emigracions parcials de grups molt diferents entre ells, encara que conservaven certs elements homogenis com una sèrie de llengües indoeuropees i uns hàbits culturalssimilars.



El món a l'any 1000 aC Les zones on es practicava la metal·lúrgia del Ferro són delimitades amb línies vermelles; on es produïa bronze, en rosa.
La primera aparició coneguda de societats amb nivell cultural i tecnològic corresponent a aquesta edat són datades del segle XII aC en dues localitzacions diferents: a l'Índia (cultura Veda, posterior a la Rig-Veda) i a Europa, durant l'Edatfosca grega. En altres regions europees l'inici de l'edat de ferro fou molt posterior: a l'Europa central no es desenvolupà fins al segle VIII aC amb la Cultura de Hallstatt, mentre que al nord d'Europa ho feu al sigle VI aC amb la Cultura de Jastorf. Al continent africà el primer exponent conegut de la utilització del ferro mitjançant la fosa i la forja el trobem en la cultura Nok, en l'actualNigèria, vers el sigle XI aC[1]

Les diferències temporals en relació amb l'inici de l'edat del ferro, també es mantenen en la seva desaparició, acabant en diferents períodes segons la regió: en la zona del mar Mediterrani acabà amb l'inici de la tradició històrica durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà; a l'Índia, amb l'arribada del Budisme i el Jainisme; a la Xina, amb l'inici delconfucianisme; i en el nord d'Europa, es mantingué fins a l'alta edat mitjana.

L'edat del ferro es correspon, aproximadament, en el moment en què la producció d'eines de ferro era la manera més sofisticada de metal·lúrgia. La duresa del ferro, la seva alta temperatura de fusió i l'abundància de fonts del mineral de ferro, el convertiren en un material molt més desitjable i barat d'obtenir que elbronze, fet que contribuí de forma decisiva en fer del ferro el metall més emprat.

L'edat de ferro, com a tal, no es donà a Amèrica i Australàsia. En aquestes regions les tecnologies per a explotar l'ús i la manipulació del ferro foren introduïdes per la colonització europea.

Taula de continguts [amaga]
1 Teories
1.1 Arribada del ferro a Europa
1.2 Teories al voltant de l'acceptació delferro
1.2.1 Difusionisme
1.2.2 Autoctonisme
1.2.3 La valorització del bronze
2 L'edat del ferro
3 Pròxim Orient
4 Subcontinent Indi
5 Àsia oriental
6 Àfrica Sub-Sahariana
7 Europa
7.1 Europa de l'est
7.2 Europa Central
7.3 Europa del Nord
7.4 Europa del Sud i Oest
7.4.1 Països catalans
7.4.1.1 Jaciments
8 Referències
9 Bibliografia
Teories[modifica | modifica el codi]
Arribada delferro a Europa[modifica | modifica el codi]
A Europa els primers objectes de ferro s'obtingueren mitjançant tècniques de martelleig, es desconeix si els europeus coneixen les tècniques de fosa i d'afegir carboni, tècniques ja conegudes pels hittites. S'han trobat diferents fragments de ferro i punyals datats entre els segles XV i XI aC a Suècia, Països baixos i Txecoslovàquia. Posteriorment es...