asdasfadfad

Índex

introducció

Informació sobre el saxòfon
    -parts i estructura del saxo
     -tècnica
     -registre
     -tipus de saxòfons
     -saxofoniftes més famosos de la història clàssica i jazz

Anàlisi de diferents mètodes que he usat per basar-me en el meu pròpi mètode
-descripció de cada mètode
-hxvx
-hfhfhd
- etc-diferencies entre ells

el mes d’aprenentatge de l’alumne

part pràctica : metode d’iniciació al saxo  

conclusions

bibliografia



















Introducció


























El saxòfon com a instrument
El saxòfon o en col·loquial “saxo” és un instrument de vent , amb llengüeta simple i un tub de  forma cònica de metall que estàclassificat dins la categoria de vent fusta .  El mot “Saxophon” ve de “sax” ( nom del compositor) i “phonos” (en grec significa so).
És un instrument de forma cònica ,que al final té una obertura de diàmetre més gros(campana), foradat amb forats que es poden tapar amb les claus que tenen un coixinet de pell a la part inferior.
Història
Va ser inventat  cap als voltants del  1840 per Antoine-JosephSax, més conegut amb el sobrenom  Adolphe  Sax, nascut a Dinant, Bèlgica, el 1814 i va morir a parís el 1894. Va crear el saxòfon a partir de la influència del seu pare Charles-Joseph Sax, que era un músic i tenia un taller d’instruments musicals. A partir d’aquest fet, Adolphe va començar a aficionar-se a la música tocant el clarinet baix. Volia millorar aquest instrument de forma que hi hagués ladolçor dels instruments de canya i la potència dels  de metall. D’aquí va sortir el saxòfon. Molt ràpid va crear saxòfons de diverses mides i va aconseguir una patent de quinze anys per l’instrument. Gràcies a aquesta patent es van crear catorze versions de saxòfon que es dividien en dos grups més petits : els que estaven en Mi b i els que estaven en Si b . En un inici Sax va decidir que els saxoscomençaven amb un Si , de manera que la seva tessitura fos de dues octaves i mitja. Quan la patent va acabar, els saxofonistes que hi havia fins llavors van començar a involucrar-se i millorar els saxòfons tant en disseny com en claus. A partir de llavors els saxòfons han anat evolucionen al llarg dels anys.
Estructura del saxòfon
base
la base, fabricada amb coure, níquel i zinc i cobertaamb or, plata o níquel. Depèn del saxòfon, la base és una o altra. En el sopranino la base és d’un tub recte i curt. El soprano també té una base recte però és més llarga, en alguns casos es fa corbada. La resta de saxòfons són corbats i la seva diferència és per el tudell. El tudell del saxòfon alt és recte, del tenor és un xic corbat, i els altres tenen una o dues voltes. La base del saxòfon portaincorporada un número determinat de claus, cada clau és un cromatisme encara que es pot fer una nota amb més d’una combinació de claus.
broqueta
la broqueta, per tots els saxòfons és igual tot i que depèn de la mida és més petit o més gros. És una broqueta que només usa una canya, igual que al clarinet tot i que són diferents. la broqueta es posa sobre el tudell, que està recobert de cautxúper tal que sigui més senzill posar-la. L’afinació del saxòfon s’aconsegueix a base de posar la broqueta més endins (més agut) o més enfora( més greu). Les broquetes estan fetes de diferents materials com per exemple de metall ,  cautxú , fusta, ós i fins i tot porcellana o vidre.
llengüeta
La llengüeta o canya , és un tros de canya que es posa a la broqueta subjectat per una anella de metall.n’hi ha de fluixes i de fortes, les més fluixes són per principiants perquè no s’ha de fer tanta pressió al llavi i a mesura que passen els anys va augmentant de força. Va de l’1 al 4 , encara que amb el saxòfon baríton s’usa fins al 5. Normalment es comença pel número 2 . També s’han fabricat llengüetes de fibra de vidre que són més duradores.

Tècnica
La tècnica del saxòfon depèn molt de...