asdf

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913—Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat undels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.
La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacarels llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya.Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista) , Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primeraobra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.
Lesmusicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplacióde Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.

PRIMERA HISTÒRIA D’ESTHER
Primera història d'Esther és una obra deteatre que Salvador Espriu i Castelló va concebre el 1948. La peça fou representada en públic per primera vegada el 1957, sota la direcció de Jordi Sarsanedas.
És una expressió desesperada per crearun testimoni d'una llengua viva i rica, per això va omplir el text de mots de variants i nivells de la llengua catalana i fins de paraules del caló, la parla gitana. Com diu el comentarista ArnauPons, a "Primera història d'Esther", Espriu treu els titelles hebreus per tal de representar la situació de gravetat de Catalunya després de 1939. La compara amb la del poble jueu després de ser...