Asdf

La reina Maria es va fer càrrec d'ella des dels 4 anys. Va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant en els ambients aventurers i oberts que envoltaven a Alfons V, conegut com elMagnànim. El 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les Clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463, una responsabilitat que exerciria fins la seva mort.Isabel deVillena segueix una vida de contemplació i espiritualitat (que la porten a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'època, diversos tractats sobre la vida religiosa). De tots ells, noméss'ha conservat una única obra que li ha valgut un reconeixement universal, la Vita Christi (Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seva successora, sor Aldonça de Montsoriu, que vapublicar la primera edició que va veure la llum a València el 1497. Poc se sap d'altres obres, però es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, el Speculum Animae (Mirall de l'Ànima), delqual l'última notícia data del 1761, però que avui roman perduda.En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seva època i sens dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendorcultural de la València del segle XV. Es creu també que Isabel va tenir ocasió de compartir les seves idees literàries amb Jaume Roig, que llavors exercia de metge del mateix convent, i alguns estudiososhan volgut veure en la Vita Christi una resposta a la misogínia de l'autor de Espill o Llibre de les dones ( El mirall o llibre de les dones, en valencià).Altres escriptors i traductors contemporanisla nomenen o li dediquen les seves obres, com Miquel Pérez, que li dedica la traducció de la Imitació de Jesucrist (que segons ella viu en el nostre temps encara, visitant els convents), el que dónaidea del seu prestigi entre els autors que la van envoltar.En el seu honor en la població d'Esplugues de Llobregat, Barcelona, ​​hi ha una escola amb el seu nom fundada durant el franquisme. El 2007,...