Asdf

Moviment obrer
p. 77 des de la 75 i a la 64.
i pàgina 45 hi ha una petita referència però no cal.
103 – 105
És la resposta pol´tiica i sindical dels treballadors a les seves condicions de vida i de treball al segle XIX quue eren misserables.
L’articulació d’aquesta resposta i els instruments de lluita que fan servir (sobretot la vaga) i de vegades també el terrorisme, la violència obrera inormalment és en societats obreres o sindicats.
Condicions de vida
Les condicions de vida ens refereim a la seva alimentació durant la revolució industrial (segle XIX) i empitjora amb el canvi del camp a la ciutat la gent s’alimeta pitjor. És una dieta que stà molt basada en ceral i llegum i pesca salada i arancades, no tenien gaire carn perquè es feia malbé ni a la verdura o fruita fresca.Vamos que menjaven fatal i tenien una alimentació paupèrrima i que condiciona una esperança de vida molt baixa.
A nivell d’habitatge també hi ha un retrocés. El èxode rural provoca l’amontagament als barris obrers que és una font de malaties i epidèmies. A més a unes ciutats que fins a mitjans del segle XIX estan emmurallades i per tant creixen densificant-se. I hi ha fàbriques que cremen carb ó isón molt insalubres. Els habitats són remuntes de pisos que ha anat fent que els carrers estrets no estiguin il·luminats és a dir que en cada pis viuen 4 o 5 families entre 20 i 25 persones. És a dir molta getn allà ficada que prvoca problemes de salut i d’higiene. No hi ha aigua corrent a les classes obreres i clar les necessitats... evacuació de... enifn que ascó.
Hi ha llums depetroli i calozéperò res més. L’accés a l’educació, bé comença ha haver problemes amb això. Diferenciaven entre els alumnes gratuïts i els alumnes que pagaven amb la mecanització s’ofereixen feines a nens (a treballadors no qualificats) això passa amb l’introducció de les selfactines, vamos que contracten a nens que cobren una tercera part i acomiaden als pares qualificats perquè són més cars i els nens noestudienperquè han de treballar. No hi ha una bona educació.
A 1930 españa encara té la meitat de la població analfabeta i a frança estan tots alfabetitzats en francès. L’oci de les classes populars eren els toros que eren molt populars i les titelles.
Veiem que les condicions de vida de la gent de l’èxode rural ha empitjorat
Condicions de treball
Les condicions de treball també s’endureixen amb laindustrialització
S’imposa una disciplina d fàbrica. Els ritmes de feina són motl estrictes i no tenen marge a més a més aquesta disciplina de treball en el camp està organitzada per algú familiar, en canvia al fàbrica el capataz és un estrany. Es posa nens i dones (els hi costa posar els nens i les dones sota l’autoritat d’un estrany)) i amb uns ritmes i un horaris molt estricta (12h detreball).
Treballs a les mines i també es contracten a molt nens s’talvien moltes coses a la construcció de pous i galeries. Hiha molt treball infantil als primrs estadis de la mecanització perquè es pot treballar més barat i calr les primers vagues són en contra de la mecanització perquè praovoca atur de treballadors qualificats (les odnes cobreaven la meitat i els nens una tercera pat) aiò provoca unaun moviment molt violent (aixafamàquines o luadites) 1830 – 1840 (crema de la fàbrica de la Bonaplata).
No és organitzat és violènca espontània. El treball femení cobrant la meitat i posa en qüestió l’autoritat de l’home dins de la família perquè també treballen nens i dones.
Hi ha precaritet no hi ha cap seguretat al trebal et poden acomiadar en qualsevol moment sense avís. No hi ha sguertatsocial i no es cobra si estàs malalt i t’acomiaden si tens un accident. Viure en la precarietat més absoluta.
La seguretat i la higiene a les fàbriques és molt deficient. No hi ha ventilació. Hi ha mutilacions de dits amb màquines (nens) es crema carbó. Hi ha moltíssimes malaties (deixen un pam d’aigua per evitar incendis). És aigua estancada i burta.
I des´res finalment el treball a preu fet...