asdfas

Atavariu
A casa en Pere patxein
Encomana un cremat
Veurem a poc a poc a l’hora que la mar s’agrisa.
Ploren les coses, plora el temps.
Plora la vida no viscuda.
Plora també lavida que hem viscut.
Sunt lacrimae rerum
Hay… aquest hay es un bressol de moltes hores que sempre anàvem pel vent sorral i dèiem blanca mar, conspirejant parlant-nos en metàfores.
Ladolencia de amor que no se cura si no con la presencia y la figura.
Ara sóc una rata espantada que surt de la fosca i corre a amagar-se en qualsevol forat.
Però quan em recordo delsamics que han mort irremissiblement, els insubstituïbles. Em torno un gira-sol que puja d’un femella i fa com un que parla amb entelada veu en una tarda càlida d’estiu davant elsomriure dels morts que se li fan propers.
Ara tot d’una la bessona s’acostuma de Pals contemplem les illes
Sempre dic mirant la torre de les hores, davant aquestes coses cal plorar.Passa la tarda sobre els camps d’arròs de l’Empordà xops d’aigua
Es tard em de tornar a Begur en l’autocar que ens deixarà a la plaça.
Anem al bar i prenguem l’aperitiu amb cloïssesben amanides amb llimona i pebre.
Cau la nit, la nit fantasmagòrica del rei Begur que sedueix el castell, la nit dels fars i de les barques a l’encesa, del cel altíssim estrellat.
Totgiravolta com en un par com contraccions, però tu i jo vivim al botó de la roda on és imperceptible el moviment.
Són les 5 del matí, tot dorm excepte els gavians i les orenetes quexisclen llençades que l’estiu matisant no faci gaire mal ajudem-nos els uns als altres amb paciència, moderació per no caure en el daltabaix. Els arbres escrivint. Els fruitersregalimen goma


Crec que significa que una dona que esta a la muntanya desesperada perquè no ha tingut una vida en pau i vol tranquil·litzar-se anant al bar i prendre un aperitiu.