Asdfasdfasdf

T1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a
la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de
l’època.

La pèrdua de la guerra comportàl'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Abolides les institucions democràtiques, declarats il•legals els partits polítics ianul•lats els sindicats, sense llibertat d'associació, de premsa, de pensament ni d'expressió, la misèria intel•lectual de la postguerra fou catastròfica. La cultura valenciana sofrí aleshores unprocés intens d'espanyolització castellanitzant.
Molts escriptors sofriren depuracions professionals, deportacions o penes de presó.
El nombre dels que escolliren l'incert camí de l'exili foutambé considerable. La dictadura del general Franco tallà de soca-rel l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil i, d'altra banda, els que començaren a escriure a partir de1939 es trobaren amb un panorama desolador, sense referències. La falta d'escriptors, d'editors i de públic lector, així com l'aïllament dels models exteriors, féu que la producció narrativavalenciana coetània es matinguera fidel als gèneres més tradicionals i desfasada respecte a les tècniques modernes. Els primers vint anys de postguerra, en valencià només es van publicar nou novel•les que, béresponien al model del realisme del segle XIX (1960: Enric Valor, L'ambició d'Aleix), bé presentaven un estil de novel•la rosa, melodramàtica, o sentimental (1962: Maria Ibars, Vides planes; 1965:Maria Ibars, L'últim serf), o bé transmetien inquituds catòliques (1953: Miquel Adlert I la pau) o socials (1967: Maria Beneyto, La dona forta). Als anys seixanta, com a conseqüència de larecuperació econòmica, s’accentuà la represa cultural salvant una quantitat enorme d’obstacles. El franquisme, pressionat per l’oposició i per la política internacional, hagué d’acceptar una lleugera...