asdfg

Cook, De Madonna al canto gregoriano:

Definició estratègica de Música: Sons generats per éssers humans que son agradables d’escoltar. A Cook això li sembla una fal·làcia. Cal criticar aquesta definició de música per atorgar valor a una qüestió estètica des d’una perspectiva etnocèntrica.

Autenticitat: Valor que es relaciona amb un concepte positiu. És autèntic tot aquell grup que pot tocartot allò que sona en el disc en directe. És per tant una categoria que no serveix per analitzar realment la música. No obstant, cal entendre el pes que va exercir durant bona part del s. XX aquesta etiqueta.

Subjectivitat burgesa: La música, com tot allò que es porta a terme després de la Revolució Francesa, té com a objectiu final satisfer la voluntat dels poderosos, en aquella època aoccident, la burgesia. Això genera que els corrents ideològics arribin a la música, entre ells la visió romàntica, és a dir, la música com a l’Art definitiu, el gran art. La música, al igual que la resta d’arts, té, de manera imperativa, la finalitat d’exaltar els sentiments. Per tant, s’estableix d’es d’aquell moment una visió suprema de la mal anomenada “música clàssica”, que lluita contra la músicadel “poble”, un art menor. Això perdura fins els nostres dies, atorgant característiques de proselitisme a la clàssica enfront d’estils com el rock o el pop.
Relacionat amb tot això trobem a Evelyn Glennie, que carrega contra els grans mites del classicisme i contra grans figures intocables de la història musical. Els mites, per tant, estan per trencar-los.

Aldea Global i Museu musical:Internet modifica la recepció i la percepció de la música. Recepció: Model de consum de la música, que condiciona la percepció de la música, és a dir, com entenem la música. El compositor del XIX passa a ser un ningú en un immens museu musical que posa énfasis en la música. Autonomia musical!
Per tant, es perd el valor intrinsec de l’obra. Walter Benjamin (1936) parla del concepte “l’obra d’art enl’època de la seva reproductivilitat tècnica”. També afirma que “en el moment en que es comercia amb música gravada, la música perd la seva aura”. Podem veure la influència de conceptes romàntics que no desapareixen del tot. Què podem afirmar doncs de tot aquest gran canvi que ha patit el món de la música? Podem afirmar que tot això no és ni millor ni pitjor, ha esdevingut un canvi de pensament entorn ala música, al igual que ho ha fet tot. I això és un fet que cal acceptar.
I el productor? És molt difícil que el productor no esdevingui la figura del creador avui en dia, tot i que encara no és un concepte gaire acceptat.
I els drets d’autor? Qui treu profit de tot això? El negoci amb la música en l’era d’Internet es troba en les companyies que comercien amb banda ampla. Quan pagues bandaampla no ho fas per enviar e-mails, si no que pagues per música, pel·lícules, jocs, etc. El problema no és doncs que t’ho emportes gratis, si no que els diners no arriben a qui haurien d’arribar.

El directe: La música en directe canvia el seu valor, i el simbolisme al seu voltant, també. Cobra més importància com a símbol d’autenticitat en una era de mil·lions de mp3 sense noms ni autors. Enalguns casos el directe és la única manera d’escoltar l’autor executar els seus temes, (Beck i el seu disc únicament en paritura).

Jazz: Que passa amb el Jazz? Doncs que ha esdevingut part dels moviments proselitistes que atorguen característiques d’elit a una música que té el seu origen en la marginalitat i els barris baixos dels Estats Units. Canvi de paradigma.

Schoenberg i el serialisme: Encontraposició al Jazz, una música com el serialisme no ha esdevingut popular tot i ser de la mateixa època. El seu creador opinava que el serialisme era el futur, i els fills dels obrers del present xiularien les seves melodies. Pensament de evolucionisme lineal, és a dir, el trencament de la tonalitat és un pas endavant, una millora dins de la música.

La crisi de la música clàssica: La...