Asdhjkler
Páginas: 3 (726 palabras)
Publicado: 25 de febrero de 2013
Dades per a una lectura profitosa de Drames rurals, de Víctor Català
La tardor de 1902 Víctor Català publicava Drames rurals, llibre amb què iniciava la gran època de producció com a narradora. Elvolum contenia dotze narracions, més de la meitat inèdites -abans n’havia publicat cinc: dos el 1901 i tres el mateix 1902, a les revistes Joventut i La Renaixensa-, totes feréstegues, aspres, crues,vives i, també, escrites magistralment.
L’autora el considerava un conjunt unitari, pel caràcter rural de tots els drames, perquè cadascun d’ells presenta una manifestació diferent de la fatalitaten la vida humana i perquè la mort, tractada com una situació límit que fa sortir l’autèntica personalitat i posa en evidència el joc d’interessos i la insolidaritat humanes, és present en tots elscontes –amb l’excepció d’”Ombres” i “L’enveja”.
Per evitar protestes i escàndols innecessaris, Víctor Català encapçalà aquestes narracions amb un “Prec” perquè les senyoretes ciutadaness’abstinguessin de llegir-les, de manera que en obrir el llibre ningú no es podia enganyar ja que estava advertit del que hi trobaria: la grandesa i la misèria, la força de l’aiguafort -els costumistes sovintanomenaven així els seus textos, amb la voluntat de remarcar-ne la naturalesa incisiva i punyent-, les tintes carregades, el realisme portat “a les manifestacions tenebroses de la vida humana, als instintsprimaris en els moments més cecs i hòrrids de l’impuls vital”. Tanmateix, hi ha algun conte del recull que no és cap drama –com és el cas del titulat “L’enveja”, que gira al voltant d’un clàssicidil·li conjugal- i la majoria tenen un perceptible alè poètic. En aquest sentit, els crítics Manuel de Montoliu i Josep-Sebastià Pons hi advertiren un rerefons volgudament poemàtic, tant en l’estructuracom en l’expressió.
L’articulista Jeroni Zanné, des de les pàgines de Joventut (6 de novembre de 1902), feia aquestes importants afirmacions arran de l’aparició del llibre:
- “El...
La tardor de 1902 Víctor Català publicava Drames rurals, llibre amb què iniciava la gran època de producció com a narradora. Elvolum contenia dotze narracions, més de la meitat inèdites -abans n’havia publicat cinc: dos el 1901 i tres el mateix 1902, a les revistes Joventut i La Renaixensa-, totes feréstegues, aspres, crues,vives i, també, escrites magistralment.
L’autora el considerava un conjunt unitari, pel caràcter rural de tots els drames, perquè cadascun d’ells presenta una manifestació diferent de la fatalitaten la vida humana i perquè la mort, tractada com una situació límit que fa sortir l’autèntica personalitat i posa en evidència el joc d’interessos i la insolidaritat humanes, és present en tots elscontes –amb l’excepció d’”Ombres” i “L’enveja”.
Per evitar protestes i escàndols innecessaris, Víctor Català encapçalà aquestes narracions amb un “Prec” perquè les senyoretes ciutadaness’abstinguessin de llegir-les, de manera que en obrir el llibre ningú no es podia enganyar ja que estava advertit del que hi trobaria: la grandesa i la misèria, la força de l’aiguafort -els costumistes sovintanomenaven així els seus textos, amb la voluntat de remarcar-ne la naturalesa incisiva i punyent-, les tintes carregades, el realisme portat “a les manifestacions tenebroses de la vida humana, als instintsprimaris en els moments més cecs i hòrrids de l’impuls vital”. Tanmateix, hi ha algun conte del recull que no és cap drama –com és el cas del titulat “L’enveja”, que gira al voltant d’un clàssicidil·li conjugal- i la majoria tenen un perceptible alè poètic. En aquest sentit, els crítics Manuel de Montoliu i Josep-Sebastià Pons hi advertiren un rerefons volgudament poemàtic, tant en l’estructuracom en l’expressió.
L’articulista Jeroni Zanné, des de les pàgines de Joventut (6 de novembre de 1902), feia aquestes importants afirmacions arran de l’aparició del llibre:
- “El...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.