asma bronquial

L’ASMA BRONQUIAL

Autors: diversos
Curs: 2n Psicologia
Assignatura: Psicologia de la Salut i qualitat de vida
Professor: Tomàs Sadurní
Universitat de Vic
29 de Maig del 2014



ÍNDEX

1.- Introducció
¿Per què s’ha escollit aquest tema?
2. Que és la psicologia de la salut
Diferents aplicacions
3.- Història
Recorregut històric de l’asma bronquial
4.- Punt de vistabiopsicosocial de l’asma
5.- Simptomatologia
Símptomes
Símptomes d’emergència
Altres símptomes
6.- Causes
Factors etiològics
Causes desencadenants
7.- Conseqüències
8.- Tractament
Tractament farmacològic
Tractament psicològic
9.- Personalitat dels asmàtics, característiques i entorn social i familiar
10.- Tècniques i teràpies per fer front a l’asma
11.- Entrevista a l’especialista12.- Entrevista a una persona amb asma
13.- Anàlisi de l’entrevista
Relació amb el contingut de l’assignatura
14.- Conclusions
15.- Bibliografia

1. Introducció
En primer lloc, val a dir que s’ha decidit escollir aquest tema atès que una de les integrants del grup pateix aquest tipus de malaltia. És interessant adquirir coneixements sabent que algú proper ho viu en primera persona i que, amés a més, hi ha una motivació més elevada a l’hora de realitzar la feina ja que la informació no tan sols servirà per a dur a terme un treball universitari sinó que també servirà per conèixer més a fons la malaltia que pateix la nostra companya. És bo saber les conseqüències, la simptomologia, el tractament... per a, si és que algun dia fes falta, poder-hi actuar amb coneixement de causa.

L’asmabronquial és una malaltia inflamatòria crònica de les vies respiratòries i normalment hereditària. Es produeix degut que determinats estímuls fan que s’inflamin les vies respiratòries dels pulmons, tornant-se hipersensibles davant de substàncies que en altres persones resulten inofensives. Aquesta inflamació provoca un augment de mocosa espessa i, en conseqüència, es redueixen les vies.
Durantels atacs d’asma, els músculs respiratoris es contrauen i provoca dificultat per respirar, conegut com disnea.
Existeixen dos tipus d’asma segons la durada de la crisi: asma aguda i asma crònica. En el primer cas, parlem d’un estil d’asma més breu mentre que en el segon cas, més perllongat.
Aquesta malaltia es sol donar amb més freqüència en la infància, condicionat bàsicament per al·lèrgies(asma extrínseca). D’altra banda, a l’edat adulta un tan per cent també és degut a l’asma extrínseca però entre un 30% i un 50 % pateixen asma no al·lèrgic o intrínsec, provocat per una infecció a les vies respiratòries.
Els atacs d’asma solen durar entre pocs segons i vàries hores, aquest últim es considerat greu. Els factors desencadenants són, com hem dit anteriorment, infeccions, al·lèrgies,esforços excessius, estrès, fred, medicaments, factors emocionals, socials o també per la contaminació de l’aire.
El metge hauria d’estudiar l’historial del pacient afectat i comprovar els pulmons amb un test de funció pulmonar i investigar sobre les possibles al·lèrgies que desencadenen l’atac. Per aquest motiu, és recomanable evitar determinants al·lèrgics com ara la pols, animals amb pel oploma, el fum del tabac, el pol·len, certs aliments, determinades plantes o arbres, entre altres.


2. Història
Recorregut històric de l’asma bronquial
La història de l’asma data des de l’antic Egipte. En la dècada del 1870 van trobar jeroglífics que contenies més de 700 receptes mèdiques per curar la malaltia.
El terme d’asma prové del terme grec aazein, que significa exhalar amb la boca oberta,respirar fort o esbufegar. Va aparèixer per primer com en la literatura en el poema èpic grec de la Ilíada de Homero.
Com terme mèdic, va aparèixer la paraula asma en el Corpus Hippocraticum per Hipòcrates (460-360 aC), que va afirmar que el símptomes de l’asma li apareixia a la gent que treballava com a pescador, sastres o treballadors metal·lúrgics. Com Hipòcrates, Areteo de Capadocia (100...