Aspectes Geoclimatics
Páginas: 11 (2631 palabras)
Publicado: 12 de diciembre de 2012
1.1 Aspectes geoclimàtics
El primer pas que hem de fer per aproximar-nos a la història de l’Àfrica és conèixer al continent, geogràficament parlant.
Àfrica és un vell bloc continental, desgastat i sotmès només a pressions orogèniques en les cornises terciàries de l’Atlas i la Rift Valley. És una massa continental de 30 milions de km2, on predominen les planures.
La imatge visual quedonen els mapes que normalment utilitzem és errònia, doncs la projecció feta pels geògrafs és des de l’hemisferi septentrional cap al sud, fent així que la imatge del sud es vegi reduïda (Amèrica del Sud, Àfrica, Austràlia). La projecció Peters dóna una Àfrica i Amèrica llatina allargades però la proporció és la correcta. (Europa té 10 milions de km2, tot i que sense la URSS europea quasi no arribaals 5 milions, Àfrica només amb el Sàhara ja té 9 milions de km2). De tots aquests kilòmetres quadrats, una gran part és desèrtica, àrida.
Pel seu contorn, el continent ens recorda a una gran illa, amb pocs punts de contacte amb Europa, tan sols pel Mediterrani i el Mar Roig. Davant de les costes africanes no es veu Àsia o Europa sinó aigua. (Aquest fet és important ja que ens explica perquèels pobles africans no han navegat massa o perquè magnífics mariners com els kruman o nebur (Senegal) no han anat cap a l’interior...).
En una illa com Madagascar, per exemple, que es pobla per via marítima, a partir el segle XIII els malgais van deixar de navegar (excel·lents pescadors). Madagascar té pràcticament 100.000 km2 més que l’Estat espanyol. Això ens fa pensar i alhora entendre que,si tu disposes de molt territori disponible perquè has d’anar enlloc més? En canvi si tu tens un territori petit lluitaràs per quedar-t’hi i si tu ets el vençut i estàs fart marxaràs (explicacions dels moviments de les persones en la història).
Àfrica és un continent poc mariner i poc tendent a la navegació, a la pràctica marítima. Però no han parat de de tenir lloc diàspores. Tota la històriasón diàspores humanes procedents d’Àfrica (des dels primers homínids).
El Sàhara forma, a més, una barrera de dificultós franqueig al nord dels paral·lels 14° i 16°, segons la zona.
Estem parlant d’un vell bloc continental desgastat. Amb excepcions: d’Atlas i Rift Valley (moviment orogènic de plaques tectòniques que s’ensorra per la mar roja i continua per riu jordà i continua fins lapenínsula d’Anatòlia), principalment. A les alçades muntanyoses de Rift Valley hi ha microclimes molt particulars i valuosos [orogènia terciària].
Si analitzem el contorn, la proximitat amb altres continents es limita al nord (Europa) i al mar Roig. Les dues terceres parts de les seves costes no tenen interlocutor en termes nàutics. Si unim això amb la seva immensa extensió – agreujada pel fet deque el Sàhara, encara que no infranquejable, constitueix un obstacle de cara al nord i al nord-est – i el seu “aïllament” de costes, veiem que en realitat, Àfrica és una mena de gran illa – excepte en la zona de Palestina, l’Estret de Gibraltar i a Malta/Italia.
Com surten les onades humanes des d’Àfrica cap a Euràsia? El Sàhara no sempre ha estat un desert, per tant, ha estat transitable enalguns moments. Els desplaçaments interns són possibles per la immensitat del territori de sabana i bosc. Ni el desert ni el bosc equatorial han suposat un obstacle absolut als intercanvis de grups humans, idees i productes.
La orogènia normal africana és primària, es troba a l’Àfrica de l’oest (Futa Jalon, montanya, d’on surten el riu Gambia, el Fanemé que s’ajunta al Senegal, els noseque queconformen el Níger...; una altra àrea d’on surten els rius volta blanca, negra, roja...).
Tret d’aquestes emergències del Terciari i Quaternari (Atlas i Rift Valley), es tracta de zones planes. Els cursos d’aigua circulen per zones de poc desnivell. Els formants de l’alt Niger neixen a uns 1.500 metres d’alçada, per tant, tenen un descens fins arribar a la plana. Però per exemple, en el cas del...
El primer pas que hem de fer per aproximar-nos a la història de l’Àfrica és conèixer al continent, geogràficament parlant.
Àfrica és un vell bloc continental, desgastat i sotmès només a pressions orogèniques en les cornises terciàries de l’Atlas i la Rift Valley. És una massa continental de 30 milions de km2, on predominen les planures.
La imatge visual quedonen els mapes que normalment utilitzem és errònia, doncs la projecció feta pels geògrafs és des de l’hemisferi septentrional cap al sud, fent així que la imatge del sud es vegi reduïda (Amèrica del Sud, Àfrica, Austràlia). La projecció Peters dóna una Àfrica i Amèrica llatina allargades però la proporció és la correcta. (Europa té 10 milions de km2, tot i que sense la URSS europea quasi no arribaals 5 milions, Àfrica només amb el Sàhara ja té 9 milions de km2). De tots aquests kilòmetres quadrats, una gran part és desèrtica, àrida.
Pel seu contorn, el continent ens recorda a una gran illa, amb pocs punts de contacte amb Europa, tan sols pel Mediterrani i el Mar Roig. Davant de les costes africanes no es veu Àsia o Europa sinó aigua. (Aquest fet és important ja que ens explica perquèels pobles africans no han navegat massa o perquè magnífics mariners com els kruman o nebur (Senegal) no han anat cap a l’interior...).
En una illa com Madagascar, per exemple, que es pobla per via marítima, a partir el segle XIII els malgais van deixar de navegar (excel·lents pescadors). Madagascar té pràcticament 100.000 km2 més que l’Estat espanyol. Això ens fa pensar i alhora entendre que,si tu disposes de molt territori disponible perquè has d’anar enlloc més? En canvi si tu tens un territori petit lluitaràs per quedar-t’hi i si tu ets el vençut i estàs fart marxaràs (explicacions dels moviments de les persones en la història).
Àfrica és un continent poc mariner i poc tendent a la navegació, a la pràctica marítima. Però no han parat de de tenir lloc diàspores. Tota la històriasón diàspores humanes procedents d’Àfrica (des dels primers homínids).
El Sàhara forma, a més, una barrera de dificultós franqueig al nord dels paral·lels 14° i 16°, segons la zona.
Estem parlant d’un vell bloc continental desgastat. Amb excepcions: d’Atlas i Rift Valley (moviment orogènic de plaques tectòniques que s’ensorra per la mar roja i continua per riu jordà i continua fins lapenínsula d’Anatòlia), principalment. A les alçades muntanyoses de Rift Valley hi ha microclimes molt particulars i valuosos [orogènia terciària].
Si analitzem el contorn, la proximitat amb altres continents es limita al nord (Europa) i al mar Roig. Les dues terceres parts de les seves costes no tenen interlocutor en termes nàutics. Si unim això amb la seva immensa extensió – agreujada pel fet deque el Sàhara, encara que no infranquejable, constitueix un obstacle de cara al nord i al nord-est – i el seu “aïllament” de costes, veiem que en realitat, Àfrica és una mena de gran illa – excepte en la zona de Palestina, l’Estret de Gibraltar i a Malta/Italia.
Com surten les onades humanes des d’Àfrica cap a Euràsia? El Sàhara no sempre ha estat un desert, per tant, ha estat transitable enalguns moments. Els desplaçaments interns són possibles per la immensitat del territori de sabana i bosc. Ni el desert ni el bosc equatorial han suposat un obstacle absolut als intercanvis de grups humans, idees i productes.
La orogènia normal africana és primària, es troba a l’Àfrica de l’oest (Futa Jalon, montanya, d’on surten el riu Gambia, el Fanemé que s’ajunta al Senegal, els noseque queconformen el Níger...; una altra àrea d’on surten els rius volta blanca, negra, roja...).
Tret d’aquestes emergències del Terciari i Quaternari (Atlas i Rift Valley), es tracta de zones planes. Els cursos d’aigua circulen per zones de poc desnivell. Els formants de l’alt Niger neixen a uns 1.500 metres d’alçada, per tant, tenen un descens fins arribar a la plana. Però per exemple, en el cas del...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.