Aspectes Legals De L'E-Learning. Pac3 Conclusions

Conclusions
De l’e-learning i les seves altres mirades: una perspectiva social
La reconceptualització de la divisió digital
Aspectes socials i culturals de l’e-learning


LAIA SERRA PRATSPART I: De l’e-learning i les seves altres mirades: una perspectiva social
Sovint es parla de les tecnologies i d’Internet oblidant-nos de la seva dimensió social. La universitat, a part d’investigar, s’ha d’implicar en la societat, i una forma de fer-ho és mitjançant l’e-learning.
Parlar d’e-learning des d’una òptica social és veure quin projecte té pel que fa a la configuració de lasocietat; és parlar d’inclusió i d’exclusió social. Un dels objectius de la Unió Europea és “explotar el potencial de la societat de la informació i de les TIC procurant que ningú no en quedi al marge”. Sovint, “aquells subjectes que són objecte d’una situació d’exclusió social passen a ser objecte també d’exclusió digital, i d’aquesta manera se situen en el context de les dues E (exclusió social iexclusió digital). I aquesta dimensió social de l’e-learning ha de preveure necessàriament la prevenció d’aquesta doble exclusió.
A partir del que alguns autors denominen la digital divide, han sorgit noves formes d’inclusió (e-inclusion) i d’exclusió (e-exclusion): noves formes d’aïllament i marginació relacionats amb el gènere, la raça, l’edat, les individualitats, etc.
Per a desenvolupar unbon anàlisi dels factors socioculturals de l’e-learning, hem de reflexionar entorn de vuit variables:

Ja no es pot pensar i planificar la formació destinada, únicament, a un alumnat jove ja que la societat de l’aprenentatge, demana la formació al llarg de la vida (lifelong learning). Com a conseqüència, s’obren noves relacions socials.
Per tal de motivar, impulsar, proporcionar facilitats idesenvolupar i explotar totes les capacitats d’una persona, grup o institució per a aconseguir uns objectius (en aquest cas, didàctics), s’atorga a l’estudiant i al professor diferents quotes de poder (empowerment).
Un dels problemes que cal superar en l’e-learning són la motivació i el compromís dels subjectes. En aquest moment de canvi, cal esperar una transició en les formes de subjectivitat;del “jo-docent-penso” estem passant a “nosaltres-subjectes-pensem”. Gràcies a aquesta perspectiva, podem parlar de subjectes de coneixement o de subjectes d’e-learning.
És important el que ens anuncia Duart: “El factor rellevant [...] és el de l’existència d’un espai de relació, d’una comunitat virtual d’aprenentatge, que actua com a plataforma des de la qual és possible experimentar, viure iexplicitar els valors educatius”.
Davant d’un projecte d’e-learning, el més significatiu no és tenir les respostes preparades, el més important és estar obert a la dimensió social de l’e-learning, ja que darrere hi ha persones que creuen en la possibilitat de millorar les seves vides, les seves relacions i de transformar el seu entorn. I tota aquesta millora, que pot transformar la societat, noméspot ser possible si s’investiga sobre el social e-learning.

Part II. La reconceptualització de la divisió digital
A partir de l’anàlisi de projectes d’e-learning per a la inclusió social (com ara Hole in the Wall, una ciutat a l’era de la informació i d’un laboratori informàtic, entre d’altres) es va arribar a la conclusió que els problemes de la majoria de projectes se centraven enproporcionar maquinari i programari i no incidien en els aspectes humans i socials. Si es vol proporcionar un accés significatiu a les TIC , s’han de tenir en compte:
* el contingut
* l’idioma
* l’alfabetisme i l’educació, i
* les estructures comunitàries i institucionals
No podem quedar-nos, exclusivament, amb l’explicació del problema reduint-lo a la divisió digital, ja que, només...