Aspirina I Paracetamol
Páginas: 2 (294 palabras)
Publicado: 8 de abril de 2015
ASPIRINA
L'home sempre ha intentat trobar el remei per guarir els seus dolors. A l'antiguitat, el remei es trobava a la pròpia naturalesa. En concret, l'extracte de l'escorça desalze blanc (Salix alba), el principi actiu del qual és la base substancial d'aspirina, posseïa unes qualitats terapèutiques tals com calmar la febre i alleugerir el dolor. Amb eltemps, els remeis naturals van obrir pas a les investigacions científiques i a les solucions químiques. L'escorça de salze ha sigut des de temps immemorial el tractament contra la febrei el dolor, és a dir un analgèsic i antipirètic. A partir de l'Edat Mitjana i aproximadament al segle XVIII, l'escorça de salze va quedar a l'oblit.
De nou al 1763, quan Edward Stoneva presentar un informe a la Real Societat de Medicina Anglesa referent a les propietats terapèutiques de l'escorça, es va obrir una altra oportunitat a aquest extracte vegetal tanutilitzat temps enrere. Edward va destacar el seu efecte antipirètic després d'haver-lo administrat amb èxit en 50 pacients que patien estats febrils. Científics alemanys i francesosanhelaven descobrir el secret de l'escorça de salze. En 1828, Johan A. Buchner va aconseguir aïllar una substància groguenca en forma de cristalls de sabor molt amarg que vaanomenarsalicina. És una substància també trobada en unes altres plantes com la Spirea Ulmaria, que més tard va inspirar el nom d'aspirina.
PARACETAMOL
El paracetamol s'utilitza enel tractament del dolor moderat agut i crònic, i és considerat com l'analgèsic d'elecció per la major part dels autors en els pacients de més de 50 anys. També és l'analgèsicd'elecció quan l'aspirina no és ben tolerada o quan està contraindicada. El paracetamol està utilitzant-se des de finals del segle XIX i es pot adquirir sense prescripció mèdica.
L'home sempre ha intentat trobar el remei per guarir els seus dolors. A l'antiguitat, el remei es trobava a la pròpia naturalesa. En concret, l'extracte de l'escorça desalze blanc (Salix alba), el principi actiu del qual és la base substancial d'aspirina, posseïa unes qualitats terapèutiques tals com calmar la febre i alleugerir el dolor. Amb eltemps, els remeis naturals van obrir pas a les investigacions científiques i a les solucions químiques. L'escorça de salze ha sigut des de temps immemorial el tractament contra la febrei el dolor, és a dir un analgèsic i antipirètic. A partir de l'Edat Mitjana i aproximadament al segle XVIII, l'escorça de salze va quedar a l'oblit.
De nou al 1763, quan Edward Stoneva presentar un informe a la Real Societat de Medicina Anglesa referent a les propietats terapèutiques de l'escorça, es va obrir una altra oportunitat a aquest extracte vegetal tanutilitzat temps enrere. Edward va destacar el seu efecte antipirètic després d'haver-lo administrat amb èxit en 50 pacients que patien estats febrils. Científics alemanys i francesosanhelaven descobrir el secret de l'escorça de salze. En 1828, Johan A. Buchner va aconseguir aïllar una substància groguenca en forma de cristalls de sabor molt amarg que vaanomenarsalicina. És una substància també trobada en unes altres plantes com la Spirea Ulmaria, que més tard va inspirar el nom d'aspirina.
PARACETAMOL
El paracetamol s'utilitza enel tractament del dolor moderat agut i crònic, i és considerat com l'analgèsic d'elecció per la major part dels autors en els pacients de més de 50 anys. També és l'analgèsicd'elecció quan l'aspirina no és ben tolerada o quan està contraindicada. El paracetamol està utilitzant-se des de finals del segle XIX i es pot adquirir sense prescripció mèdica.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.