Assaig De Càntic En El Temple

Comentari de text d’El Caminant i el mur ‘’Assaig de càntic en el temple’’ de Salvador Espriu




[pic]




Víctor Pérez Padilla

Salvador Espriu i Castelló va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farners i va morir el 1985 a Barcelona. Passà bona part de la seva joventut a Arenys de Mar i a Barcelona, lloc, aquest darrer, on estudià Dret (1935) i història antiga (1936) a la UniversitatAutònoma de Barcelona. Aquells anys, en el curs dels quals participà en un famós creuer d’universitaris pel Mediterrani[1] (1993) on gaudí de l’amistat de companys i companyes intel·ligents i brillants foren clausurats per l’aixecament militar de juliol de 1936. Ell pensava aleshores en un futur universitari professional: volia llicenciar-se en Filosofia clàssica i s’inclinava per continuar al’estranger estudis d’egiptologia, però la guerra civil va esfondrar el seus somnis de futur.
Es donà a conèixer com a escriptor des de molt jove; als setze anys ja havia publicat un llibre de narracions, Israel, que com gran part de la seva obra va ser objecte d’una temàtica relacionada amb la Bíblia i el poble jueu. La seva producció de pre-guerra pertany exclusivament al domini de la prosa ambnovel·les i narracions d’intenció satírica o de to líric però el gran impacte d’Espriu com a escriptor es produeix a la postguerra, època en què va publicar la totalitat de la seva obra teatral i poètica, on trobem El caminant i el mur.
La mort, l’any 1938, del seu amic Bartomeu Roselló-Pòrcel, la mort, l’any següent, del seu pare, i el triomf dels revoltats en la guerra civil amb lesconseqüències prou sabudes, que aquest comportà, tot plegat motivà una reclusió voluntària de Salvador Espriu a mena de protesta pública davant una societat que volia fer veure que la vida civil encara era re-construïble en un món sense llibertat. Posteriorment ell havia de referir-se a l’inici de la guerra com a la data de la seva mort, la data de la mort del seu jo poètic, Salom.
El rerefonsde la seva obra de postguerra està constituït per l’etapa de la seva vida de pre-guerra, que es converteix en la tenaç reconstrucció d’un món perdut, una operació que li forneix alhora una cosmovisió aplicable a la comprensió del món real i també la fotografia d’un paradís perdut on no cessà de refugiar-se. Aquest to elegíac, al qual la guerra civil donà una dimensió col·lectiva, té arrelssolidíssimes en el seu entorn personal i en la seva manera de ser. Aquí ensopeguem amb El caminant i el mur, una de les seves obres de postguerra, amb aquest to elegíac i col·lectiu. És tracta d’un llibre de poemes publicat el 1954 i on es troba inclòs ‘’Assaig de càntic en el temple’’.
El poema consta d’un sol cos, una única estrofa composta de vint versos. No es tracta de cap composició concretani estrofa determinada sinó que tots els versos tenen una mètrica molt diversa (tant art major, de nou, deu, onze, dotze i quinze síl·labes; com art menor, trisíl·labs, pentasíl·labs, hexasíl·labs i octosíl·labs) a més, la rima és irregular: només tenen rima assonant el primer, segon, cinquè i dotzè vers, mentre que els altres són versos blancs. Per tant, es podria dir que el poema està compostper una única estrofa de vint versos lliures.

|‘’Assaig de càntic en el temple’’ |Síl·labes |Rima |Vers |
|Oh, que cansat estic de la meva |9 |a |1 |
|covarda, vella, tan salvatge terra, || | |
|i com m’agradaria allunyar-me’n, | | | |
|nord enllà, | | | |
|on diuen que la gent és neta |...