Assaig de cantic en el temple

Comentari de text. Cambra de la tardor. Gabriel Ferrater.
"Cambra de la tardor" de Gabriel Ferrater és un poema publicat l'any 1968 juntament amb el recull de poemes "Menja't una cama", del mateix autor. Aquest, per un cop, decideix quedar-se al marge del realisme històric i d'aquella poesia compromesa vigent en la seva època, per a fer una nova proposta de poesia basada en les relacionshumanes i en l'experiència personal. Els dos centres d'interès del poema, són per una banda les relacions amorosos, i per l'altre cantó el pas del temps, per damunt de qualsevol cosa, inclòs la mort. Aquests dos punts d'interès els relacionem amb els temes del poema, però a més ens adonem de que es tracta bàsicament de les obsessions que preocupen al poeta com a persona. A partir d'aquí, Ferraterrealitza un desenvolupament d'aquests focus.
Com hem vist, en aquest poema apareixen els dos temes esmentats anteriorment, on s'encreua la reflexió de l'amor i de les relacions amoroses amb la melancolia que li provoca el pas del temps, el qual enterra tots els instants viscuts en l'oblit. Per tant, aquest seria el tema principal i desenvolupat de "Cambra de la tardor".
Començant amb l'anàlisi delpoema, observem a simple vista que Ferrater combina una part narrativa amb un diàleg al mig del poema, finalitzant de nou amb un final narratiu. Ens inicia des del primer vers descrivint-nos l'espai dels enamorats, tractant-se d'una cambra. En aquesta, hi és present una persiana, que automàticament els aïlla de l'exterior. Aquesta persiana no es troba del tot tancada i això desencadena un esglai opor. Una por causada per l'imminència del perill immediat, considerant com a perill la caiguda a terra de la persiana. Aquesta, no els aïlla totalment de l'exterior, perquè es troba entre oberta, i s'obren trenta-set espais, a través dels quals es filtra la llum exterior. Aquest filtre de llum exterior que prové de fora de la cambra, relacionem amb el fet del pas del temps, i com sabem, aquest portal'oblit: entenem que la relació és a punt d'acabar-se. Aquesta llum que va morint assenyala el pas del temps, ja que a mesura que es va fent fosc a l'exterior, la llum poc a poc mor. Aquesta llum va ser color de mel, en el moment inicial de la trobada, per això la mel ens remet a la dolçor, un moment dolç de la relació dels amants. Però ara aquesta llum de color de mel es converteix en una llumde color d'olor de poma, una llum agre. L'autor ha realitzat una sinestèsia, mesclant elements sensorials que se'ns remeten a través dels sentits. Aquesta llum de color i de sabor agre, ens insinua el final de la relació amorosa, un final sense cap tipus d'enyor, perquè tot i la ruptura, els amants encara tenen present aquella dolçor de mel inicial de l'amor. En el punt en el que ens trobem, podeminterpretar ja el títol del poema: "Cambra de tardor". Es tracta d'una cambra on es troben els enamorats, que es converteix en un escenari o espai on l'amor va morint igualment com ho fa la llum de la tarda, lentament. De la mateixa manera com l'estiu, que ha estat el moment de màxima plenitud de la relació, es va apagant cap a un hivern que ens relaciona amb el final de la relació. Seguint ambl'anàlisi, trobem que l'autor ens parla sobre unes hores que se'n van. Es tracta d'unes hores que se'n van de pressa, que relacionem amb la llum de la tarda, que poc a poc va morint. Però paradoxalment al temps que passa depressa, també és lent perquè hi ha sentiment de tristesa, de tedi. Veiem com aquests adjectius ens remeten a la pena que sent l'autor pel final de la seva relació. Una pena oestat d'ànim que frena el temps, però alhora la llum que va morint mostra que el temps passa depressa. Per tant aquest temps destrueix la relació, ja que hi avança el final. A continuació ens introduïm en la part dialogada, entre el jo poètic i una dona. Podem diferenciar les intervencions d'ambdós personatges, ja que quan parla la dona, l'autor mostra les seves paraules entre comes. Es tracta d'una...