assaig estructures

PER QUÈ CREIX LA BRETXA SOCIAL A LA CIUTAT DE BARCELONA?

TONI CASAS SERRA
ESTRUCTURES I DESIGUALTATS SOCIALS
TOMÀS GAMARRA DE LA VILA
EDUCACIÓ SOCIAL, G2

En aquests últims anys, ha augmentat l’estratificació social entre els barris de Barcelona. Això porta a una gran desigualtat entre ciutadans d’una mateixa ciutat i deriva a notables diferencies socioeconòmiques.
En aquest assaigs’analitzaran les diferencies socioeconòmiques que existeixen entre els barris de Barcelona, basant-se en cinc articles de diari: Crece la Barcelona Pobre, Blanchar, C (2013), La crisis duplica la población de clase baja en Barcelona en siete años, Garcia, D (2014), Balada triste de Ciutat Meridiana, Gabancho, P (2014), Incertidumbres, Pérez, M (2014) i Barcelona, quan la desigualtat és fa insuportable,Mateos, Ò (2014).Tot això comparant-ho amb els dos primers mòduls de l’assignatura d’Estructura i Desigualtats Socials.
Responent a aquestes preguntes: Quina és la fotografia social de la ciutat de Barcelona?; Creus que aquestes desigualtats per barris tenen un impacte social determinat en la vida de les persones? Per què?; Quines causes creus que expliquen aquesta situació?; Quines polítiques oiniciatives creus que farien falta per abordar aquesta realitat? Per què?
Després d’analitzar la situació socioeconòmica entre els barris de Barcelona, tot comparant-ho amb els mòduls de la assignatura, es conclourà amb l’opinió personal.

Barcelona, tot i ser una ciutat molt reconeguda mundialment per la seva innata bellesa i la varietat de gent i de cultures existents, actualment està patint unfort impacte degut a la crisis. Això és ocasionat per la gran diversitat de classes socials que hi ha a la ciutat comtal, alhora que com a tot arreu del món, hi influeixen els interessos dels més poderosos.
Avui dia, trobem que a Barcelona hi ha una diversitat cultural immensa, sobretot en els barris més assequibles. Això influeix notablement en el dia a dia de la ciutat i es suma a la problemàticaque ens porta la crisis, ja que al haver-hi cada cop menys ingressos i més despeses, la qualitat de vida de les famílies de la capital descendeix.
Tal i com veiem en l'article de Blanchar, s’observa com la desigualtat entre classes cada cop és més gran a la ciutat. Estem veient com en els barris més pobres la situació cada cop és més dura i difícil, on quasi bé no tenen ni per a passar el mes, nitan sols per a fer els àpats corresponents al dia. Per altra banda, les classes més altes cada cop són més riques i poderoses, el seu nivell de vida i la seva esperança de vida està molt per sobre de la gent que viu en barris més perifèrics i humils.
Les desigualtats socials ja creixien abans de la crisis, però aquesta les ha engrandit (Pérez, L).
A Barcelona trobem el clar exemple del'estratificació social, ja que si mirem la definició «sistema per el qual una societat classifica als grups de persones d’una manera jeràrquica», és exactament el que veiem en les notícies donades, i en la realitat existent a Barcelona. És una ciutat vista com a una font cultural molt rica, on bàsicament es sustenten pel turisme que hi ve i es veu com una ciutat potent i amb molts recursos. Tot i que siindaguem en la realitat social de la verdadera ciutat, veurem que no és totalment certa aquesta imatge que ens volen fer creure. Barcelona, aparador per turistes de tot el món, camina progressivament cap a la creació de guetos en els que el conflicte social esta més que servit (Mateos, Ò).
Trobem unes diferencies culturals, socials i econòmiques increïbles, simplement passejant per el Passeig deGràcia gaudint de vistes meravelloses i tendes de les millors marques mundials i, uns carrers més avall trobem el barri del Raval, que no té res que envejar-li, però si que es veu un canvi significatiu en quant els edificis, botigues i població que hi viu.
Blanchar, diferencia dos barris en concret de Barcelona, Can Peguera i Pedralbes, apuntant la notable diferencia de la mitja de la renta...