Assaig individual vull imprimir
Aquest assaig situa el seu anàlisi en context del segle XX. El punt important en el que es centra és en la I i la II Guerra Mundial que articulen tot els canvis de pensament antropológic i crítiques d'aquesta disciplina. Aquestes dues guerres fan trontollar i redefinir moltes teòries i corrents de pensament. L'antropologia no només no quedafora d'aquest trànsit, sinó que passa per canvis i i debats que la redefineixen per complet. En aquest període, els antropòlegs d'Estats Units, juntament amb els de Gran Bretanya i França, seran els que iniciaran aquest procés transformatiu.
Dintre del document exposaré quina és la postura de cada pensament, a través de la influència sociocultural que viu cadascú, la seva posició geogràfica, elsseus aconteixements històrics, i les seves postures ideològiques. Ho faré amb l'ajuda de diferents autors de l'època que argumenten les seves teories des de la visió antropològica.
La situació d'Estats Units amb la situació de Gran Bretanya i França no és la mateixa. Principalment per motius geogràfics. Gran Bretanya i França no tenien en el seu mateix continent una serie de països per a poderdominar com era el cas d'Estats Units, que tenia tota la resta de terreny americà amb pobles natius on els antropòlegs anaven a fer les seves investigacions. Els antropòlegs europeus anaven als països colonitzats, principalment d'Àfrica, per estudiar als pobles que allà se situaven. Això va ser un punt de partida per a que les línies d'investigació no siguessin les mateixes. Les investigacionsrealitzades llavors tenien un carácter etnocentrista. La missió dels missioners de l'època – molts cops agafades les seves històries com a material antropòlogic coherent per a investigacions – era transformar les societats establertes en els països colonitzats, per a que seguissin el model occidental. Hi havia una visió d'enderreriment d'aqustes – considerades bàrbares i simples – en comparació ales societats modernes i complexes. La teoria evolucionista era la que seguia l'època. El discurs dels investigadors seguien la línia del pensament etnocèntric de l'època, i les seves conclusions justificaven el pensament general de la societat.
Amb la I Guerra Mundial va aparèixer el Funcionalisme Britànic amb Malonowski i Radcliffe-Brown. Una època on l'antropologia lluitava per diferenciar-seconstantment de les diferents disciplines, i s'estudiaven les societats com a totalitàries, sense tenir en compte altres factors, com els polítics i els econòmics. Autors com Leach, Worsley, Ardener i Needham van realitzar una crítica al paradigma ja que creien que aquesta visió descontextualitzava el material antropològic.
Després de la II Guerra Mundial hi ha un canvi en el context geopolíticque canvia aquesta visió de l'antropologia. L'antropologia no copsa únicament al món en que es localitza, sinó que el món també determina de quina manera l'antropologia el copsarà. (Asad: 101;1973).
El context sociocultural dels països colonitzats pels països europeus canvia després d'aquesta segona guerra. Des del 1945 fins als anys '70 s'inicia un procés de descolonització dels països asiàtics iafricans. L'antropologia va fer un canvi de visió que va comportar la crítica de la disciplina. Es va replantejar la funció d'aquesta i es debatia sobre si era una disciplina ja morta, o es podia reencaminar per un altre camí. Aquesta segona opció no es podia duur a terme sense un canvi en la moralitat de les investigacions. Es va plantejar la importancia de l'ètica moral dintre del'antropologia. Van entrar en debat sobre què era el que havia d'estudiar l'antropologia, si s'havia de quedar estudiant les societats pre-industrials i les modernes.
Leiris (1950) va criticar molt durament al colonialisme i al seu sistema. Explicava que l'objectiu final era la d'assegurar els beneficis d'una minoria privilegiada, ja que hi havia una percepció de que la cultura occidental era perfecta i...
Regístrate para leer el documento completo.