Assaig Manifest Postfotografic Fontcuberta

FOTOGRAFIA, EVOLUCIÓ I PERSONA
(Manifest Post Fotogràfic de Joan Fontcuberta)

Què és fotografia? Dins de quins límits ens movem? Aquestes són preguntes que d'alguna manera es fan presents en el manifest de Fontcoberta.
Si ens posem a mirar, des dels inicis de la fotografia aquesta a sofert un gran canvi, tant si parlem dels mitjans per realitzar-la com per la manera com és interpretada i comés utilitzada dins de la societat. Els Pictorialistes és van distanciar de la realitat perquè les seves fotografies fossin només imatges i no una mera reproducció de la realitat, motiu pel qual buscaven deliberadament el desenfoc o l'alteració de la imatge per altres mitjans. Com veiem, per arribar a la concepció i percepció que tenim actualment de la fotografia, han agut de passar moltes guerresdins d'aquest camp i fer-se sentir i respectar per sobre de molts estereotips que durant dècades han anat apareixent dins de la societat. Però per sort, l'evolució ha estat present en el món. I personalment, crec que hauríem de sustentar-nos en aquesta idea. L'evolució ens ha permès arribar on estem ara, i crec que aquesta és bona i que ens permet avançar. Txema Salvans, Roc Herms i Jon Rafman esmouen, juntament amb els seus projectes, dins d'aquest nou món de la fotografia actual. Una fotografia que té difuminats els seus marges i que qualsevol cosa es pot incloure dins d'aquest camp.
Fent referència al principi Dadaista, ens trobem en un punt en que TOT és art. Qualsevol cosa pot ser considerada fotografia, però fent referència a una frase que em va dir un professor, si TOT és art,RES és art. Dins del camp fotogràfic la idea seria: Si TOT es pot considerar fotografia, RES es fotografia o, plantejat d'una altra manera, si TOT és fotografia, què és la fotografia?
Si ens em de fer aquesta pregunta ara, quin serà el futurs dels fotògrafs? Quin és el seu (nostre) destí? En el manifest de Fontcuberta, ens trobem que diu que d'alguna manera la figura del fotògraf professional ja noté tanta valia com abans. Ara que qualsevol pot tenir una càmera (o més d'una) a les mans, el que preval és el primer, aquell que faci la fotografia en el moment i en el lloc oportú, si parlem dins el camp del reportatge. Però si ens estenem més enllà, podem veure que no sols en aquest camp la fotografia està penjant d'un fil, dins d'altres camps el que es busca és aquell punt que et facisobresortir per sobre dels demés.
Un petit iceberg que faci dir: Ell, té alguna cosa diferent als demés. No és un més, és ell.
Potser per aquest motiu la fotografia ha anat evolucionant, pel mateix tema que estem tractant ara. El fet de que tot ja estigui fotografiat a fet que els fotògrafs hagin de buscar una manera per fer-se veure, per ser diferent a la resta. I aquest “algo” l'han aconseguit permitjà de la nova fotografia, d'experimentar i de fer coses noves a través dels nous mitjans i de l'evolució d'aquests.
I si, l’instant és important, però està sobrevalorat. Un instant pot ser creat, i es pot escenificar tantes vegades com es vulgui. Totes les fotografies son instants que algú ha volgut preservar en la memòria. Però per sort ja no ens movem dins de la idea de l’Instant Decisiu, emtingut la sort que aquest àmbit a crescut i que el pensament de l’esser humà a canviat amb els anys. Ara ja no preval una fotografia preciosa, no cal estar sempre a l’expectativa de capturar el moment just, no em de ser caçadors de la ciutat, simplement, em de trobar el moment que sigui nostre, enquadrant i fent us de les propietats de la càmera per donar-li el toc personal que ens farà sernosaltres i pel qual serem jutjats per la resta de la societat i, sobretot, serà jutjat per aquells els quals presentem la nostra feina algun dia.
Potser, i vist des d' un altre punt de vista, aquests fotògrafs no han desacreditat la fotografia, si no que simplement s’han obert pas dins d’aquest món on el que preval és la “VEU” d’un fotògraf, la seva visió i la seva manera d’entendre el món.
En la...