Assaig Pedagogia Social

[pic]

[pic]










Judit López de Egea Tamayo
Pedagogia Social
Diplomatura Educació Social M@F
21/01/2012

Introducció

En el següent assaig-article tractaré de donar resposta a les següents qüestions: D’on prové la metodologia qualitativa? Com son i quines son les seves aplicacions en la pedagogia social?Quina es la seva trajectòria en el futur? Possibles aplicacions enun dels àmbits?
Per a poder respondre les preguntes realitzades, primer es realitzarà una petita contextualització dels diversos paradigmes que s’utilitzen en la pedagogia social, i la seva evolució, i les seves implicacions en el camp d’estudi.
Posteriorment em centraré en el camp d’estudi que es la metodologia qualitativa, en els seus enfocaments i tipologies, realitzant una revisió i el seupas per la pedagogia social.
Per a continuar l’assaig, intentaré exposar el nexe existent entre les metodologies qualitatives i la Pedagogia social, quina es la seva aplicació i les seves perspectives de futur.
L’objectiu final es arribar a poder resoldre les diverses qüestions plantejades anteriorment i poder-ne fer un posicionament a favor o en contra de l’aplicació d’aquesta metodologia enla meva intervenció com a professional en el mon de l’educació social.
He escollit aquest tema, ja que em sembla molt interessant, desprès de tenir alguns anys d’experiència en el camp professional del mon social, si realment es important i pràctica la visió de la metodologia qualitativa que es la que s’aplica en el centre on estic.

Que és la Pedagogia Social?
La Pedagogia Social és laciència que estudia l’Educació Social. Aquesta afirmació comprèn els postulats de Sanvisens (1984) en que distingia Pedagogia (com a ciència o tecnologia) i Educació (com a acció, tècnica específica). Ara bé, si un objecte d’estudi té diferents accepcions, com és el cas de l’Educació Social (entesa com a correcta socialització, com a intervenció en la inadaptació social, formadora de consciència social,prevenció i control, acció professional qualificada per atendre necessitats, didàctica social, adquisició de competències socials, educació extraescolar, etc...), s’entén que la ciència que l’estudia haurà de tenir diferents, també, formes. Aquesta polisèmia pel que fa l’Educació Social posa una dificultat en la definició de l’objecte d’estudi de la Pedagogia Social. Dificultat que mirem desolucionar diferenciant entre objecte formal i objecte material.
Així doncs podem parlar de l’Educació Social com a objecte formal de la Pedagogia Social (en tant que abstracció, perspectiva o realitat que aquesta estudia) però pel que fa el seu objecte material, haurem de parlar dels diferents àmbits en els que l’educador social posa en joc el seu saber professional a les demandes i necessitatsciutadanes (en tant, doncs, que pràctica educativa en els diferents escenaris d’acció social).
Aquest objecte material és, en l’actualitat, d’un grandíssim abast i necessita ésser concebut en funció dels espais en els que l’objecte formal (l’Educació Social) entrarà en contacte amb la realitat, intervenint, en definitiva, amb la ciutadania.
Quan parlem d’aquests espais ens estem referint alsescenaris laborals de l’Educador Social, i hi ha dos elements claus a destacar, en aquest punt, que són: els recursos i els equipaments.

Dels recursos en depèn el bon desenvolupament dels programes educatius i, a grans trets, estaríem parlant de tres tipus:
Els recursos econòmics, en els que s’observa que, tot i que la major part d’aquests recursos es sustenten en l’administració pública, en elsúltims anys hi ha hagut un creixement substancial de l’aportació d’aquests per part d’entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre i del sector privat.
Els recursos materials, és a dir, infraestructures i equipaments.
Els recursos humans, parlem dels equips professionals, que poden estar, o no, formats per diferents tipus de professionals de l’àmbit social i educatiu (educadors socials,...