ASSAIG

 [Sobre l'assaig]
L'assaig és un gènere en prosa, no narratiu, que de manera lliure, no exhaustiva ni especialitzada, tracta els problemes més diversos amb voluntat de creació literària(filosòfics, històrics, polítics, literaris, científics...). L'extensió del text assagístic oscil·la entre l'article i el llibre. Montaigne batejà el gènere amb els seus Essais (1580-1595) i n'és consideratl'iniciador amb mentalitat moderna, malgrat que ja va ser conreat pels antics io els humanistes del Renaixement sota formes diverses (diàlegs, epístoles, dietaris, diccionaris...). Noms destacatsd'assagistes, entre els il·lustrats, serien: Voltaire, Diderot, Montesquieu i Samuel Johnson. Després de la Revolució Industrial, a mitjan segle XIX i fins als nostres dies, l'assaig es diversificà is'especialitzà i, així, en sorgiren les diferents modalitats contemporànies: l'artístic, el filosòfic, el literari i sociològic (Sartre i Camus), el psicològic (Freud), l'historiogràfic...
Al segle XIX, però,a Anglaterra, el concepte d'assaig passà a encloure pràcticament tota la literatura narrativa no imaginativa. En aquesta línia, l'obra de Pla pot ser considerada com una de les més ambicioses iextenses de la literatura contemporània europea. Així en els textos de Pla, prenguin la forma que vulguin (dietari, article, llibre de viatge, cartes, guia, biografia, autobiografia...) hi ha una constantcitació d'autors de tots els camps i la consegüent reflexió sobre els temes més diversos: dels geogràfics als artístics,dels històrics als científics, dels gastronòmics als sociològics... El jointerpretatiu n'és, però, sempre el protagonista.
L'assaig, entès segons la tradició anglesa, implica de manera diferent l'autor en allò que diu a com ho pot fer en qualsevol altre text literari, ongràcies a la fantasia, la imaginació, l'evocació es pot distanciar, ser menys emotiu, disfressar els sentiments davant de l'escriptura i dels futurs lectors. Podríem dir, per sintetitzar,que en tot...