assemblea de catalunya

ASSEMBLEA DE CATALUNYA
L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.[1] Esva constituir el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona, per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.[1] Ràpidament va agrupar lagran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país: des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l'extrema esquerra, passant pels diversos corrents nacionalistes(cercle de Jordi Pujol, UDC), independentistes (PSAN, FNC), socialistes (MSC) i comunistes (PSUC), i amb la participació de destacats intel·lectuals independents i dels sectors progressistes del'església.
S'hi van anar sumant altres organitzacions no específicament polítiques: centres culturals, entitats excursionistes, associacions de veïns, col·legis professionals, sindicats... A més a mésl'Assemblea de Catalunya es va organitzar també a nivell comarcal i local constituint assemblees democràtiques,[1] fet que va permetre la participació de la ciutadania diversa compromesa amb la lluitaantifranquista incorporant amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals.
Al si de l'Assemblea cada cop anaren destacant més certs intel·lectuals i professionals, entre elsquals:
Josep Benet[1]
Jordi Carbonell, que parlà en nom de l'Assemblea durant la Diada de l'Onze de Setembre de Sant Boi, el 1976[1]
Miquel Sellarès[1]
Pere Portabella i Ràfols
Felip Solé i SabarísCarles Caussa
Lluís Maria Xirinacs
Agustí de Semir i Rovira
Joan Colomines i Puig
Joan Reventós i Carner
Antoni Gutiérrez Díaz
Rafael Ribó
Pere Ignasi Fages i Mir
El programa de reivindicacióde l'Assemblea de Catalunya tenia els següents quatre grans eixos:[1]
1. La reivindicació de llibertats socials i polítiques,
2. Una amnistia per als presos polítics de la dictadura,
3. El...