Astronomía

 HISÒRIA DE L’ASTRONOMIA
L’astronomia és la més antiga de les ciències naturals, amb els seus orígens a les pràctiques religioses, mitològiques, i astrològiques de la prehistòria: professionalsd'aquestes encara es troben a l'astrologia, una disciplina llargament lligada a l'astronomia. L’astronomia primitiva es va desenvolupar observant patrons regulars de les mocions d'objectes com el Sol,la Lluna, les estrelles i els planetes. En algunes cultures s’observava el canvi del lloc de les estrelles per a dates astronòmiques que es feien servir per a la pronosticació astrològica.
Lescultures primitives identificaven els objectes celestials amb els déus i els éssers espirituals. Relacionaven aquests objectes (i els seus moviments) amb fenòmens com la pluja, la sequera, les estacions, iles marees. Generalment es creu que els primers astrònoms "professionals" eren sacerdots, que el seu coneixement dels "cels" es veia com a "diví", d'aquí la connexió antiga de l'astronomia al que aras'anomena astrologia.
Els calendaris del món normalment s'han ajustat al Sol i la Lluna, i eren importants per a les societats agrícoles, a les que la collita depenia de plantar a l'època correcta.El calendari modern més comú es basa en el calendari romà. Al 46 aC Juli Cèsar va instigar la reforma del calendari i va adoptar un calendari basat en la llargada de l'any de 365 1/4 dies originalmentproposada per l'astrònom grec del segle IV aC Cal·lip de Cízic.
Mes tard van dividir l'esfera celeste en constel·lacions anomenant constel·lacions zodiacals les 12 que marquen el moviment anual delSol al cel. Els antics grecs van fer importants contribucions a l'astronomia.
A l’edat Moderna al 1581, Galileu entra a la universitat de Pisa per estudiar medicina, però acaba interessant-se per lesmatemàtiques. Galileu disputa amb els filòsofs que sostenien la tesi d'Aristòtil sobre la immutabilitat del cel.
Al 1609, ja té un nou telescopi holandès, al qual aplica els seus descobriments...