aszd

A UN AURO



Farà aviat un any que cada dia

et veig per la finestra al meu costat,

oh noble auró d'un jardinet, que muntes

més alt que no el teulat!



T'he vist perdre la fulla,trasmudar-te

de gronxada pintura en fi dibuix:

gran pomell d'angles, dominant el ròssec

de fulles en garbuix.



T'he vist, en afermada primavera,

movent a flocs el teu ramatge espès,i entaforant-hi mes de cinc finestres

i retallant-ne tres.



Ja encambres dues merles amoroses;

gais, pluja i vent vanen ton delit;

mous fulles fosques i arracades tendres

i elsol juga amb ta nit.



I en l'alt escaig de la claror del dia,

quan als carrers la fosca, s'ajaçà,

dalt de ton cim els falciots fressegen

com dalt d'un campanar.





Sovint emveus entre papers i llibres,

arraconats de la cortina els plecs,

o cercant ton consol en la fatiga

o solament perplex.





Tu vas dir-me en hivern: —He de reviure;

tu no m'hauriesd'envejar aquest do:

ara, en el fred i amb testa esblanqueïda,

encara dones flor—.



Oh noble amic sobre lilàs i hortènsies!

Si algú roba el meu nom, temps a venir,

que no retreguinuna tasca incerta,

sinó el teu cor veí.





Camp morfosintàctic

Es tracta d’un poema de vuit estrofes, de quatre versos hendecasíl·labs cada un exceptuant l’últim vers que éshexasíl·lab. Es combina art major amb art menor, y la rima és consonant en el versos parells, i en els versos senar trobem que la rima és lliure. Altre cop enveja la saviesa, el coneixement i la pervivència d’unarbre, en aquest cas un auró, i mostra una reflexió moral i existencial.

Camp semàntic

El camp semàntic del poema “A un auró” són els elements de la naturalesa i les estacions de l’any.

PoemaEstrofa 1

Josep Carner ens parla que porta veien un auró desde la finestra un any i en diu que aquest auró és troba al jardí i que es més alt que el teulat.

Estrofa 2

Ens parla de que...