atapuerca
La serra d'Atapuerca és un petit conjunt muntanyós situat al nord d'Ibeas de Juarros, a la província de Burgos), s'estén de nord-oest a sud-est, entre els sistemesmuntanyosos de la serralada Cantàbrica i el Sistema Ibèric . Ha estat declarat Espai d'Interès Natural, Bé d'Interès Cultural i Patrimoni de la Humanitat com a conseqüència de les excepcionalstroballes arqueològiques i paleontològiques que alberga en el seu interior, entre els quals destaquen els testimonis fòssils de, almenys, quatre espècies diferents d'homínids: Homo sp. de la Sima delElefante, Homo antecessor, Homo heidelbergensis i Homo sapiens.
De qué està format?
La serra està composta d'un petit turó corresponent a un anticlinal tombat (- formada per calcàries, sorres i areniscasd'origen marí pertanyents al Cretaci Superior (entre 80 i 100 milions d'anys), cobertes pels materials aportats pel riu Arlanzón, que ha format nombroses terrasses al•luvials en època Quaternària. Lapart més elevada d'aquest turó està totalment plana, tret indicatiu que ha sofert una forta erosió des de fa diversos milions d'anys.
Al voltant de la serra, i sobre aquest anticlinal, hi ha materialsd'origen continental més moderns, corresponents a l'època terciària (fa entre 25 i 5 milions d'anys). Els seus components són conglomerats de calcària i argiles vermelles de l'Oligocè, sota unaseqüència de margues, argiles, guixos i paquets calcaris i margosos, propis de l'antic
Primers descobriments
Les primeres exploracions sistemàtiques del sistema càrstic de Cova Major es reparen a la meitatdel segle XIX. No obstant això, aquesta cova ja era coneguda i visitada des de molt temps abans. En 1863, Felipe Ariño sol•licita la concessió en propietat de la cova. Cinc anys després, el 1868, espublica una descripció detallada de la cova, de mans de Pedro Sampayo i Mariano Zuaznavar, en la qual descriuen per primera vegada la coneguda actualment com Sima dels Ossos. Aquesta té una segona...
Regístrate para leer el documento completo.