Atena Niké
Andrea Buedo Casanova
1. Documentació general i Catalogació.
Nom de l’edifici: Atena Àptera o Atena Niké
Autor: Cal·lícrates (Καλλικράτης)
Cronologia: 421 a. C. (Projectat l’any 449 a. C.), Art grec de l’època clàssica.
Ubicació: La original, a l’Acròpoli d’Atenes. Es troba situat dalt d’un petit bastió a l’entrada de l’Acròpolis, sobre les restesd’un temple anterior destruït pels perses el 480 a. C..
Estat de conservació: El temple, en el seu estat actual, ha sigut restaurat, però ha perdut part del entaulament, la coberta i els frontons. Va ser desmuntat durant l’Edat Mitjana per fer-ne servir els blocs de marbre per fortificar l’Acròpolis. Al segle XVIII, durant la guerra entre turcs i venecians, va ser pràcticament destruït. Es vanrecuperar les pedres al segle XIX i va ser restaurat. Actualment el temple ha estat reconstruït fins a l’alçada de la cornisa.
Breu descripció: Es tracta d’un temple dedicat a la deessa Atena Niké, construït de marbre de la pedrera del Pentèlic, en el seu origen policromat. Els seus carreus eren regulars i era un temple de caràcter religiós. El sistema constructiu utilitzat és l’arquitravat i utilitzal’antropocentrisme, és un art fet a mida de l’home, l’esser humà com a punt de referencia de l’art, es a dir construït a escala humana.
2.1 Anàlisi formal.
Niké Àptera és tracta d’un temple jònic de planta rectangular, amfipròstil (amb una filera de columnes a la façana i un altre a la part posterior) i tetràstil ( té quatre columnes). Aquest edifici té simetria i s'orienta cap a l'est, que ésper on surt el sol, símbol diví.
El pòrtic anterior es diu pronaos i el pòrtic posterior opistòdom. La cel·la o “sala de la deessa”, és quadrada (4 x 4 metres). És, per tant, un temple molt petit, les dimensions reduïdes són producte del caràcter antropocèntric de la cultura grega, i del fet que en un principi els arquitectes atenencs consideraven l’estil jònic apropiat per als temples petits. Amés era un temple votiu, on es fan les ofrenes per la divinitat. Les seves petites dimensions van obligar a fondre la naos i la pronaos, així creant una sola cel·la. Està construït sobre d’una plataforma elevada de tres esglaons(estereòbat). Dintre a la cel·la era on es guardava l’estàtua d’aquesta deessa, es diu que sostenia amb la mà dreta un tros de poma i amb l’esquerra un casc.
Utilitza unaconstrucció arquitravada, amb elements verticals (de suport) i horitzontals (de cobertura) i aquest no té arcs ni cúpules. Conté dos murs als laterals. Les seves columnes (element vertical de suport) són de fust monolític, són jòniques i fan 4 metres d’alçada. La base d’aquestes te dues motllures: una convexa, el tor, i una còncava, la escòcia. El fust és monolític amb estries de cantells i elcapitell decorat amb volutes (imiten el caient dels cabells arrissats que s’enrotllen suaument sobre el fust).
L’entaulament està dividit en tres parts: l’arquitrau (amb tres franges planes i llises que augmenten de grandària a mesura que es superposen), el fris (amb relleus continus, representant les lluites entre grecs i perses, sense mètopes ni tríglifs) i la cornisa (semblant a la dòrica, aldamunt hi havia el frontó i els acroteris). La coberta era a dos aiguavessos, amb dos frontons triangulars, actualment, desapareguts.
La decoració del fris tracta d’escultures i relleus, fetes entre el 421 i el 215 a. C.. Aquest en sentit narratiu, descriu lluites entre grecs i perses a les Guerres Mèdiques i també de la Guerra del Peloponès, esdevinguda durant la construcció del temple, tambéhi ha representacions de temes mitològics. Una part dels relleus representen a Atena envoltada de victòries. L’escultura més famosa és la de la deessa Victòria porta un brau al sacrifici i al mateix temps es descorda una sandàlia, la roba es transparent, i li cau formant plecs que deixen veure les seves formes del cos .
A l’espai exterior els pilars són in antis. És de dimensions reduïdes:...
Regístrate para leer el documento completo.