Atlàntida

L’Atlàntida o la primera de les grans civilitzacions
“Fa molts anys, un imperi ple de supèrbia estenia el seu poder per Europa i Àsia. Hi havia una illa en el vast oceà, més enllà del que anomeneules columnes d’Heracles, que era més gran que Libia i Àsia. En aquesta illa, la Atlàntida, uns reis havien fundat un imperi gran i meravellós. [...] Però més tard van venir violents terratrèmols iinundacions, i en un dia i una nit funestes, la illa de la Atlàntida va se engolida pel mar i va desaparèixer.”
Així es referia el filòsof grec Plató sobre una civilització que havia viscut, haviaregnat i havia desaparegut 9.000 anys abans que ell, uns 12.000 anys abans que nosaltres. La llegenda de la Atlàntida ens parla d’una civilització molt avançada capaç de travessar oceans i continents queva ser destruïda per un gran diluvi que la va enviar al fons marí. Però és sols una llegenda, o realment va existir de veritat?
Per començar, centrem-nos en la història del diluvi en sí. Històriesmolt similars es repeteixen en diferents religions, a diferents llocs del món: tots coneixem el mite de l’Arca de Noè, però les etapes de destrucció del món dels Maies tenen escenes molt similars. Finsa quin punt és coincidència que cultures tan diferents parlessin del mateix?
I les coincidències no només són en les històries que ens han arribat. En punts tan allunyats entre si com Mèxic o Egipte,trobem exemples d’una de les estructures més impressionants del món antic: Piràmides. Com és possible que cultures sense contacte fessin exactament la mateixa construcció? I si realment aquestcontacte sí va existir?
Tiwanaku (Bolívia), la ciutat més antiga del món que encara es conserva, hi ha construccions amb Pedres de més d’una tona, transportades des de centenars de quilòmetres, i fins itot enganxades amb “grapes”, fetes amb ferro fos. Com és possible que homes de fa milers d’anys disposessin de forges portàtils, quan fins ara havíem cregut que eren cavernícoles? Com és possible que...