Atles Furtiu
Páginas: 10 (2351 palabras)
Publicado: 27 de mayo de 2013
Obra
L'Atles Furtiu.
Barcelona: Columna, 1998.
Una obra per a tots els públics, a partir dels 15 anys. Els lectors més joves poden acusar la càrrega d’erudició —no ben bé de càrrega historicista-, a l’hora de seguir els passatges sobre cartografia, geografia medieval, llegendes de l’època o disputes i conflictes religiosos. En canvi, solen agrair els detalls de vida quotidiana(menjar, vestir, relacions sentimentals i familiars) i el to personal i directe del narrador i protagonista, Jafudà de Cresques. De fet, un dels atractius és l’edat de Jafudà en començar l'aventura, i pot entusiasmar de veure com s’inicia en la vida adulta, en tots els sentits, cap als quinze anys.
Argument
Jafudà és el jove fill de Cresques d'Abraham, un cartògraf jueu de Mallorca. L'accióarrenca quan el rei encarrega al mestre un mapamundi especial -el més bell i savi que mai s'hagi dibuixat. Un bon dia, Cresques comunica als seus la decisió de fer-ne dos, d'Atles: el que els han demanat i un segon, el furtiu, que recollirà les veus més secretes i totes les llegendes del món, aquell món seu del segle XIV. Així ho fan, comptant amb informadors privilegiats, dos dels quals estableixenuna relació molt especial amb Jafudà: un armeni cec i una princesa africana. Arribat el moment, el noi rep l'encàrrec de portar els mapes a la cort de Barcelona. Però un d'ells, el furtiu, desapareix, i comença una aventura inquietant i dramàtica per a recuperar el tresor.
El relat no segueix un fil cronològic: els capítols se centren en els sis personatges decisius de la novel·la, que són elmateix protagonista, el seu pare i mestre Cresques, l'armeni Betros, l'escrivà reial Bernat (Metge), la negra Selima i el convers Jaume. La trama va endavant i endarrere, aportant elements a la intriga central, que no es tanca fins al final. Cada capítol té el seu aire particular, doncs, el seu estil i també el seu temps narratiu. Algun dels actors secundaris mereix fins i tot una narració a part,en la veu del personatge en qüestió, que introdueix un ritme i un llenguatge singular. En certa manera es tracta d'una novel.la coral, on l'aventura del narrador fa de nexe entre universos humans ben rics i diversos.
El protagonista mut del llibre és també, segons com, el mateix Atles. En la seva elaboració intervenen tots els que giren al voltant de l'obrador i la família de Cresques; en laintriga que segueix a la pèrdua, personalitats destacades del reialme; i en el desenllaç final, uns i altres. És un mapa fet a cop de relacions humanes i de sentiments, que per a Jafudà compon una autèntica cartografia de les emocions. De mitja novel.la endavant, l'angoixa del narrador per a retrobar l’Atles, sumada al dramatisme de l'època -pesta, guerra, avalots anti-jueus...-, dispara el ritme dela història cap a un desenllaç trepidant, tens i vibrant.
Personatges
Els retrats humans que apareixen a L'Atles Furtiu tenen molt a veure amb la connexió que estableixen amb Jafudà i amb les circumstàncies que envolten el mapamundi.
Cresques d'Abraham és una figura que està documentada hustòricament, com el seu fill Jafudà. Al relat apareix com un pare bondadós, un home de fe i unmestre d'inqüestionable saviesa. Al principi, és el nord i és el sol per al fill, però a poc a poc va apareixent una tensió inevitable. El noi és un humanista en potència, que aprecia la cartografia com a ciència i no pas com a elogi de la creació divina. Quan l'astre del pare declina, i sobretot quan entra en els desvaris de la senectut, Cresques es torna una figura estimable i caduca. La duresa del'època i dels esdeveniments el depassen. Així, sense alterar el profund afecte que es manté entre tots dos, s'obre una distància que és l'habitual entre pare i fill, però també entre el jueu devot i l'escèptic, entre un progenitor tradicional i un home modern, entre el món medieval i el renaixentista.
Betros fa de segon pare. És un personatge fictici, d'origen armeni, i té la clau per a...
L'Atles Furtiu.
Barcelona: Columna, 1998.
Una obra per a tots els públics, a partir dels 15 anys. Els lectors més joves poden acusar la càrrega d’erudició —no ben bé de càrrega historicista-, a l’hora de seguir els passatges sobre cartografia, geografia medieval, llegendes de l’època o disputes i conflictes religiosos. En canvi, solen agrair els detalls de vida quotidiana(menjar, vestir, relacions sentimentals i familiars) i el to personal i directe del narrador i protagonista, Jafudà de Cresques. De fet, un dels atractius és l’edat de Jafudà en començar l'aventura, i pot entusiasmar de veure com s’inicia en la vida adulta, en tots els sentits, cap als quinze anys.
Argument
Jafudà és el jove fill de Cresques d'Abraham, un cartògraf jueu de Mallorca. L'accióarrenca quan el rei encarrega al mestre un mapamundi especial -el més bell i savi que mai s'hagi dibuixat. Un bon dia, Cresques comunica als seus la decisió de fer-ne dos, d'Atles: el que els han demanat i un segon, el furtiu, que recollirà les veus més secretes i totes les llegendes del món, aquell món seu del segle XIV. Així ho fan, comptant amb informadors privilegiats, dos dels quals estableixenuna relació molt especial amb Jafudà: un armeni cec i una princesa africana. Arribat el moment, el noi rep l'encàrrec de portar els mapes a la cort de Barcelona. Però un d'ells, el furtiu, desapareix, i comença una aventura inquietant i dramàtica per a recuperar el tresor.
El relat no segueix un fil cronològic: els capítols se centren en els sis personatges decisius de la novel·la, que són elmateix protagonista, el seu pare i mestre Cresques, l'armeni Betros, l'escrivà reial Bernat (Metge), la negra Selima i el convers Jaume. La trama va endavant i endarrere, aportant elements a la intriga central, que no es tanca fins al final. Cada capítol té el seu aire particular, doncs, el seu estil i també el seu temps narratiu. Algun dels actors secundaris mereix fins i tot una narració a part,en la veu del personatge en qüestió, que introdueix un ritme i un llenguatge singular. En certa manera es tracta d'una novel.la coral, on l'aventura del narrador fa de nexe entre universos humans ben rics i diversos.
El protagonista mut del llibre és també, segons com, el mateix Atles. En la seva elaboració intervenen tots els que giren al voltant de l'obrador i la família de Cresques; en laintriga que segueix a la pèrdua, personalitats destacades del reialme; i en el desenllaç final, uns i altres. És un mapa fet a cop de relacions humanes i de sentiments, que per a Jafudà compon una autèntica cartografia de les emocions. De mitja novel.la endavant, l'angoixa del narrador per a retrobar l’Atles, sumada al dramatisme de l'època -pesta, guerra, avalots anti-jueus...-, dispara el ritme dela història cap a un desenllaç trepidant, tens i vibrant.
Personatges
Els retrats humans que apareixen a L'Atles Furtiu tenen molt a veure amb la connexió que estableixen amb Jafudà i amb les circumstàncies que envolten el mapamundi.
Cresques d'Abraham és una figura que està documentada hustòricament, com el seu fill Jafudà. Al relat apareix com un pare bondadós, un home de fe i unmestre d'inqüestionable saviesa. Al principi, és el nord i és el sol per al fill, però a poc a poc va apareixent una tensió inevitable. El noi és un humanista en potència, que aprecia la cartografia com a ciència i no pas com a elogi de la creació divina. Quan l'astre del pare declina, i sobretot quan entra en els desvaris de la senectut, Cresques es torna una figura estimable i caduca. La duresa del'època i dels esdeveniments el depassen. Així, sense alterar el profund afecte que es manté entre tots dos, s'obre una distància que és l'habitual entre pare i fill, però també entre el jueu devot i l'escèptic, entre un progenitor tradicional i un home modern, entre el món medieval i el renaixentista.
Betros fa de segon pare. És un personatge fictici, d'origen armeni, i té la clau per a...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.